Avia tabalot!!

Martí + Apu + part del pare (a casa els avis)


Ahir a la tarda vaig fer d'àvia!

imatge de google (Maitena)

La Violeta havia de fer un treball a l'ordinador i en Martí i jo vam estar un parell d'hores jugant per la casa. Va ser molt divertit, en Martí i jo ens vam arrossegar, vam cantar, vam saltar, vam ballar, vam jugar amb l'Apu i amb l'Antoniu (el gos i el gat respectivament), vam posar trenta vegades la musiqueta del pianet, vam encendre i apagar els llums, vam assenyalar, vam denominar, vam riure, vam fer veure que ploràvem, ens vam fer pessigolles...

i la Violeta va acabar amb un mal de cap de aquí te espero!

imatge de google, retocada

I és que ja se sap: les àvies i els néts atabalen molt als pares!

Entre nosaltres: espero que em torni a demanar que vagi a fer d'àvia. Prometo amagar el pianet i parlar xiuxiuejant, cantar fluixet i no saltar gaire!!!
I encara tinc una idea més: quan hi vagi li portaré una capsa de Gelocatils mega-plus!

imatge de google

Els nens creixen i ja és primavera

Volia fer un poster. Però per fer-lo es necessiten unes quantes coses: la primera, temps. La segona, paciència. Jo no em distingeixo especialment per la meva paciència, tot i que gairebé sempre que he començat alguna cosa, l'he acabat. Però això és diferent: no sé d'on treure el temps per "perdre", ja sabeu que darrerament vaig molt de bòlit, per circumstàncies que no sé si vénen al cas.

La besàvia d'en Martí - la meva mare- no està bé i estic força desbordada.

La primavera m'altera, però no pas com a la resta de la gent - digueu-me rara- a mi sempre m'ha afectat negativament, la primavera. Em costa adaptar-me a l'arribada del bon temps i sempre he portat millor l'anada de la calor al fred que del fred a la calor.

Com que m'hi he posat moltes vegades des que ho vaig dir i no me'n surto, aquí poso les fotos dels nens i nenes que em vau anar enviant. Us agraeixo el vostre interès i em comprometo a no fer propostes que després no pugui complir.

Una abraçada primaveral a tots... atximmm!

Els nens de les fotos (noteu que només hi ha una nena) ja deuen estar fent la mili!!

Hi sóc, però no funciono...

tornaré,
necessito respirar.

E la nave va

imatge de google.

L'àvia continua per aquí, llegint els vostres comentaris, pensant sobre tot el que aneu dient, buscant informacions diverses de gent diversa sobre la criança dels fills, pensant que hi ha coses que tornaria a repetir, i també pensant que hi ha coses que no tornaria a fer mai més. És llei de vida: ens equivoquem molts cops, però n'aprenem, de l'experiència. Hi ha altres coses que fem molt bé, però que les generacions que ens segueixen no veuen amb bons ulls. Tot plegat, la vida mateixa.

Mentrestant, les joves mares es comuniquen les seves experiències, els seus neguits. Discuteixen els seus punts de vista, però amb respecte. I les joves àvies ens mirem virtualment i ens diem que la vida continua i que sempre serà igual i sempre serà diferent.

I en Martí ja camina i probablement en Guillem també, i l'altre Guillem se'ls mira, somrient, i en Dídac ja gateja, i l'Alexandre mama cada dia més. En Ramon explica, als seus companys d'escola, que té uns amics molt petits que es van fent grans. La Sara balla i l'Aicard canta, i els petitons s'ho miren i també somriuen.

I les joves mares intenten que el nostre món sigui millor i les joves àvies pensem quina utopia, però pensem que val la pena intentar-ho, que nosaltres, a la nostra manera, també ho vàrem intentar.

E la nave va.

I les besàvies van fent catúfols... i les hem de cuidar, perquè són les que ens han donat la vida a les joves àvies. I patim.

patam.

Patum.

E la nave va.

Quien bien te quiere NO te hará llorar

Imatge: http://www.crececontigo.cl/upfiles/userfiles/image/mama%20con%20guagua.jpg

Llegiu aquesta entrada de blog, em sembla que no té desperdici. Quina és, la vostra opinió sobre aquest tema?

Imatge: google

Aquesta setmana és la darrera que m'he fixatde temps per fer el muntatge amb les fotos dels vostres nens. Teniu temps fins demà d'enviar-me'ls, aquells i aquelles que ho vulgueu, fins avui a la nit, perquè demà a la tarda m'hi posaré.

L'experiència de l'Anton

L'Anton m'ha fet arribar uns poemes deliciosos, dels quals us en transcric només un, el que té més relació amb els naixements... és tendre i divertit, llegiu-lo!
És el primer punt de vista d'un home que ens arriba, eh? a veure si se n'anima algun altre...
Gràcies, Anton!

CINC FILLES . CINC FILLS

Escrit d’Antoni Fortuño Sas - 1998

( D’aquells temps en que no venia d’un .)


Però si que vull contar-vos

el que la mare em contà.

- la recordo per narrar-vos

un fet que a molts ha passat.-

La parella joveneta,

ell i ella sols vint anys,

es casaren, de presseta

al pot de mel van sucar.

-Noia, que tens ja panxona.-

Al poc temps ja va explotar.

"Reina,princesa,duquessa,

ulls de cel,cabells fil d’or,

la parella,-ànima encesa-

rebien el fruit d’amor.

Poc temps passa. neguit jove.

- Ara un noi me’n portaràs.-

La sement la tira al cove,

-Sí,sí,sí que en sortirà.-

Però, el resultat que esperen...

Nina galtes carmesí,

rialla dolça. Veneren

la filla. Volien fill.

No descarten pas la idea

de tornar-hi un altre cop.

- Ara ,noia,es la tercera,

encertarem. NO, SI, NO...

Desfullen la margarida.

Ell n’està d’entusiasmat.

-Quan batega,té embranzida?

Té coratge...NIN SERÀ.-

Però el desig no es promesa.

La caixa quan s’obrirà

pot dur-ne la gran sorpresa.

Nasset rodó. Cul ben badat...!!


A un amic que sols té mascles

- Diguem, noi,com ho puc fer...?-

- D’aquelles soques fes ascles,

mira,a mi em va més que bé.-

Es cansa d’asclar, es cansa...

-Noia. Va,va,esbafeguem.

Suorós hi torna i descansa.

Ho tindrem,ara si que ho tindrem.-

Quan l ‘olla ja n’és xafada´

i esboterna el contingut

és diadema de fada

el que els dóna nou ensurt.

Encara que bé l’accepten

clar,no tenen més remei,

l’un al altre els dos es repten

per últim cop va tornem.


L’esperança no és perenne.

Ella febril resa a Deu.

Ell,ateu,canvia de regne

i busca bruixots arreu.

Bola de vidre,mars d’aigua,

de pèndul farà el Roscof,

tiba el ventre com paraigua

i el pèndul diu que és un NO I.

Quan arriba l l’hora bona

de saber-ne el resultat,

ell,neguitós,a l’espona

s’assenta malhumorat

doncs,la comadrona parla,

- Puja,puja,ja ha arribat.-

-Fill o filla,que és?- ell garla

amb to de extremunciat.

- Una filla més bonica

que una tempesta de llamps.-

-Jo no pujo- ell li replica -

Me’n vaig de presa a llaurar.-

Pel camí,per baix Anhorta,

troba ,dels mascles,seu amic

- Com t’ha anat. Diguem,- l’ exhorta.-

No m’ho diguis...No tens FILL!?

Amb cap cot i esquena corba,

amb caminar revellit,

no contesta,ni es destorba

en son renec d’esperit.

-A tu sempre el vent de cara...

A mi, tramuntana i cerç...-

-Si vols!? No ploris pas. Para,

jo tinc per els dos remei,

Jo puc donar-te els cinc homes,

tu cinc dones em daràs.

- Jo no venc les meves pomes...-

-Els portarem a l’altar.

Quan sigui hora de casori,

armarem el gran desori

i ningú se’ns en fotrà.-


Imatge trobada a google i retocada.

Pensament i creativitat

PENSAMENT

La Carme està fent un curs molt interessant. L'altre dia ens preguntava als seus lectors i comentaristes "Com pensem". Hi ha dedicat dos posts, aquest al que us envio i el següent. Llegiu-los tots dos perquè són força interessants.

Quan vaig llegir les diverses respostes i vaig dir-hi la meva, la qual cosa em va fer reflexionar una bona estona, vaig pensar que m'agradaria molt saber

com penseu que pensen els vostres nadons.

Com creieu que pensen, els vostres fills, néts, nebots, germans...?

Què creieu que pensen?

No cal que la resposta es refereixi només als nadons, també valen els nens més grandets!

_____________________________

CREATIVITAT

Us deixo unes imatges divertides que em va enviar la Trini, perquè veieu que la seva creativitat!

Què es pot fer, amb una gorra de cop, quan ja no es fa servir per al que originàriament havia estat pensada?... doncs... això:

Moltes gràcies, Trini, és una idea fantàstica, útil i divertida a l'hora!