El blog de l'àvia ha rebut aquest premi, de mans d'en Joan Martin, un mestre de Tarragona. Moltes gràcies, Joan, aquí el deixo, i que el reculli qui li faci il·lusió tenir-lo, de tota la gent que llegeix el blog de l'àvia.
Passat Sant Jordi i passada la Mare de Déu de Montserrat, ens endinsem en una primavera que se'ns descobreix ben entremaliada: ara fa sol, ara plou, ara tinc fred, ara fa calor. Què ens posarem? Caldrà agafar la rebequeta cada dia, no sigui que se'ns constipin els nens...
Estimat Martí, He trobat aquest dibuix i m'ha agradat molt. Pertany al web d'una escola, el CEIPM Parc del Guinardó, però l'he agafat com si fos un préstec, per ensenyar-te el drac, la princesa i el Sant Jordi somrient. Quan siguis més gran t'explicarem la llegenda i t'agradarà, cada any, celebrar una diada tan nostra.
Volia fer un poster. Però per fer-lo es necessiten unes quantes coses: la primera, temps. La segona, paciència. Jo no em distingeixo especialment per la meva paciència, tot i que gairebé sempre que he començat alguna cosa, l'he acabat. Però això és diferent: no sé d'on treure el temps per "perdre", ja sabeu que darrerament vaig molt de bòlit, per circumstàncies que no sé si vénen al cas.
La besàvia d'en Martí - la meva mare- no està bé i estic força desbordada.
La primavera m'altera, però no pas com a la resta de la gent - digueu-me rara- a mi sempre m'ha afectat negativament, la primavera. Em costa adaptar-me a l'arribada del bon temps i sempre he portat millor l'anada de la calor al fred que del fred a la calor.
Com que m'hi he posat moltes vegades des que ho vaig dir i no me'n surto, aquí poso les fotos dels nens i nenes que em vau anar enviant. Us agraeixo el vostre interès i em comprometo a no fer propostes que després no pugui complir.
Una abraçada primaveral a tots... atximmm!
Els nens de les fotos (noteu que només hi ha una nena) ja deuen estar fent la mili!!
