dissabte, 27 de novembre del 2010

fent d'àvia

Va ser dilluns o dimarts. Els pares d'en Martí havien de sortir i em van demanar si em podia quedar amb en Martí.
- I tant! per què hi som, els avis, si no és per quedar-nos amb els nostres néts i compartir estones i mimar-los i estimar-los i ...?

Va ser una tarda intensa (des que els meus propis fills eren així de petits, no recordava aquesta intensitat) però tan meravellosa, que he necessitat gairebé una setmana per processar-la.

Quina sort que tenim, que els nens petits ens encomanin vida a dojo! quina gran sort!

En Martí em va explicar  el que li agrada, el que no li agrada, el que entén, el que li fa por, els seus dubtes, em va convidar a jugar amb ell i també a no jugar-hi. A gronxar-lo quan vam sortir a la placeta - estàvem sols- i a somriure quan li vaig fer la proposta d'anar a veure "unes amigues meves" perquè feia molt temps que no les veia.
- Però jo no les saludaré. Jo m'amagaré. Per això vull anar amb el cotxet.
- Molt bé, Martí. No tens pas l'obligació ni de saludar-les ni de res. Tu amaga't i jo les saludo. I ja està.
Amb aquesta condició vam anar a veure la Gisela i la Mònica.
Però només de veure-les, amb les moxaines que li van fer i la piruleta que li van donar, no va caldre, que s'amagués. Va baixar del cotxet i es va passejar pel local, fins i tot hauria jugat amb les joguines que hi havia allà si no hagués estat perquè la salutació no donava per tant...

Vam berenar, vam tenir temps d'escalfar el sopar... i de banyar-lo. Llavors va arribar l'avi. Quin goig, a la banyera! l'aigua calentona, el peixet i l'esponja, el sabó, l'oloreta de la crema pel cos, després, les rialles fent pessigolles en posar el pijama, asseure's a la cadireta i començar a sopar...

Se sent el pany de la porta... qui hi haurà? eh? qui serà?
Se li il·lumina la carona: el pare, la mare i en Caïm ja són aquí!

L'àvia ha estat una setmana assaborint i processant aquesta informació al seu cervell.

imatge de google

dijous, 4 de novembre del 2010

mitjons de colors

On anem, àviamontse?
Anirem a comprar uns mitjons.


Als ullets curiosos d'en Martí, la botiga plena de mitges, mitjons i llenceria variada d'home i de dona, tota acolorida, ha estat una revelació. Mentre jo triava, ell repassava el local, endavant, endarrere, pels costats...

Martí, on ets?
Aquíiiiiiiiiiii! que m'amago!
Ah, m'estàs fent una broma, eh? que no et veia, quin ensurt!
Si, t'estic fent una broma de riure.

M'ha encantat això de la broma de riure. I després, als gronxadors, a esperar la mare i en Caïm.


imatge de google (però els meus mitjons s'assemblen molt a aquests, ep!)

dilluns, 1 de novembre del 2010

Un entrepà per sopar!

Ole, ole, quina careta de felicitat la d'en Martí, després de passar una bona estona amb els avis, els pares, el "tiet"... veure la seva llitera muntada (és una canya!) els llibres col·locats a l'estudi... quin goig fa, tot plegat, ja falta poquet per anar-hi!
Quin goig sopar un entrepà boníssim i unes patates fregides tota la família junta!
 i quina felicitat la dels avis per compartir-ho!