dijous, 4 de novembre de 2010

mitjons de colors

On anem, àviamontse?
Anirem a comprar uns mitjons.


Als ullets curiosos d'en Martí, la botiga plena de mitges, mitjons i llenceria variada d'home i de dona, tota acolorida, ha estat una revelació. Mentre jo triava, ell repassava el local, endavant, endarrere, pels costats...

Martí, on ets?
Aquíiiiiiiiiiii! que m'amago!
Ah, m'estàs fent una broma, eh? que no et veia, quin ensurt!
Si, t'estic fent una broma de riure.

M'ha encantat això de la broma de riure. I després, als gronxadors, a esperar la mare i en Caïm.


imatge de google (però els meus mitjons s'assemblen molt a aquests, ep!)

12 comentaris:

Joana ha dit...

I ara ve el temps de lluir-los. M'encanten els de coloraines i en Martí en porta per anar a dormir?
Jo vaig acostumar als meus fills a portar-ne per anar al llit a l'hivern i ara no poden passar d'ells :)

el paseante ha dit...

Els nens tenen sortides bones. Fa poquet, el meu nebot petit (4 anys, etíop) jugava en uns jardins quan una parella se li va acostar. "Què guapo que ets". "És que jo sóc de color marró". I va continuar empaitant ànecs, tan panxo.

fanal blau ha dit...

àviamontser!!! posa't el pitet!!!

(és una broma de riure...:))
M'encanten els mitjons de coloraines...crec que donen alegria als peus!
petó àvia bonica!

Arare ha dit...

jejeje, joana, jo al llit no, que tinc fogots, però de vegades penso "si tinc un accident, quan em treguin la roba per operar-me "o algo" diran: aquesta porta uns mitjons que per edat ja no toquen"

;)

Arare ha dit...

Paseante, és mot bo, això de "color marró". I té més raó que un sant!!! Com m'agradaria poder empaitar ànecs tan panxa, hehehe!

Arare ha dit...

fanal, tinc una col·lecció de pitets, no et preocupis ;)

aix, és que és taaaaaaaaaaaaan bonic!

onavis ha dit...

Moltes felicitats per aquest blog biàvia!

L'he descobert avui a través del Sócpetit i em sembla molt interesant el que hi expliques.

Moltes felicitats també per aquests dos nets! El nom del petit m'agrada molt, sempre he pensat que té una sonoritat molt maca i que s'hagin "atrevit" a posar-li a pesar dels prejudicis de molts diu molt a favor dels seus pares. Clar que sí!

Jo tinc un bloc també on parlo de la criança de la meva filla que just ahir va fer un any.

M'agradarà seguir-te!

Pilar ha dit...

A mi m'agraden molt els mitjons de colorins i els pijames plens de dibuixos.
M'has fet riure.

Evonica ha dit...

Arare!!!T'acabo de redescubrir!!!!
Quina il.lusió!!!!
Tú has estat biàvia i jo el 23 d'octubre vaig ser bimare!!!!
M'he de posar molt al dia del teu blog!!!!
T'anyorava!!!
Una abraçada!!!

Arare ha dit...

Evonica, rebenvinguda i dona't per re-felicitada :)

quina alegria, una nova vida per davant! i ser-ne la mare!

t'he de confessar que jo també t'enyorava.

i que enyoro el nostre amic comú (pel qual ens vam "conèixer"... què fa, on és? per què no escriu? que el veus?

Arare ha dit...

Pilar, els colorins fan contents els peus ;)

m'encanta fer riure, comunicar alegria (encara que no sempre és possible)

una abraçada.

Arare ha dit...

Onavis, ja vaig passar per casa teva, et vaig recomanar el blog de la Violeta, a veure si torno a venir a veure't, que ja toca!

una abraçada.