dissabte, 26 de desembre del 2009

El nostre tió no té cara ni barretina!


imatge de google

Al pare i la mare els feia tanta il·lusió que cagués el tió a casa vostra, que els avis i la besàvia vam venir uns minuts abans de l'hora. L'Apu estava especialment manyac i demanava carícies. L'Antoniu s'ho mirava més de lluny. Aquella nova bèstia apareguda al menjador feia uns quants dies, a qui tothom es dedicava a alimentar i que tenien tapada amb una manta, no els devia fer gaire gràcia. Malgrat tot, sembla que van acabar per assumir-ho. La Taca no va venir, es va quedar a casa, amb cara de "avui tampoc no em treuen, aquesta gent"?

El tió, ben abrigat, va fer un primer pet, deixant anar pilotes de colors, que et vas afanyar a anar a buscar, tot enretirant la manta, mentre somreies davant d'aquella màgia.

Tot seguit, vam anar a cantar nadales i tu et miraves la besàvia que, amb la seva veueta prima, sense la força que hi havia donat la joventut, refilava com un ocellet: "La mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura, i a aprendre de lletra"

- Ep,ep,que el tió ha fet un altre pet!- digué la mare- i tots vam sortir a aixecar la manta de nou, per descobrir, amb els ulls plens de l'alegria del moment, els regals que, generosament, havia cagat aquesta vegada.

Així va ser durant uns llargs minuts, fins que el tronc va cagar unes peles de taronja i un bocinet de paper. Ja s'havia eixugat i no tenia intenció de repetir.

Tu estaves molt content, però el pare i la mare no hi cabien a la pell.

El pare, n'estic segura, recordava la mateixa cerimònia quan era petit i encara vivia el seu, de pare... i jo també.

L'avi estava emocionat i cofoi i la besàvia, amb unes ganes de cantar que no hi havia qui la parés. Potser per això el tió va ser tan generós!

I el tió va cagar, i ha passat un altre Nadal i vindrà un nou any, que serà aquell any en el qual tothom et preguntarà "quants anys tens?" i , posant dos ditets amunt, diràs: - Sis! - que és el que ens dius ara que ja en tens quasi dos i que ens fa riure tant... fins que sàpigues comptar... i vagis perdent aquella innocència que tots, en un moment o altre perdem, perquè així és la vida.

Bon Nadal, Martí! tots t'estimem!

dimecres, 9 de desembre del 2009

El joc, els reis... i tot això...


imatge: google

El joc és una activitat  que estimula la fantasia del nen i li suposa un començament en el desenvolupament de les seves facultats físiques, psíquiques i  també socials.

Permet als nostres nens i nenes prendre un contacte més intens amb el seu entorn,  i a l'hora, relacionar-se amb ells mateixos.

El joc és de suma importància per a la seva evolució i, quan és compartit,  els permet adonar-se de l'existència del respecte per l'altre, del diàleg, l'intercanvi i la participació.

És un agent important en el desenvolupament de la personalitat.

Molt bé: tots sabem que els nostres nens i nenes han de jugar. I ara vé la pregunta:

Què us sembla que els podem demanar als Reis, per als nostres menuts?  és evident que no serà el mateix fer la carta per a un nadó que per a un nen de dos o tres anys que per un nen o una nena de sis o set anys o un preadolescent! Com ho fem, eh? eh? eh?

Què demanareu als Reis per als vostres fills, filles, néts, nétes, nebots i nebodes, fills o filles d'amics, etc?
Seguiu algun criteri propi o us deixeu aconsellar pels venedors de joguines, pels catàlegs, pels anuncis... va...

què en penseu, de tot plegat?
Apa, que no demano tant!
:)