dimecres, 9 de desembre de 2009

El joc, els reis... i tot això...


imatge: google

El joc és una activitat  que estimula la fantasia del nen i li suposa un començament en el desenvolupament de les seves facultats físiques, psíquiques i  també socials.

Permet als nostres nens i nenes prendre un contacte més intens amb el seu entorn,  i a l'hora, relacionar-se amb ells mateixos.

El joc és de suma importància per a la seva evolució i, quan és compartit,  els permet adonar-se de l'existència del respecte per l'altre, del diàleg, l'intercanvi i la participació.

És un agent important en el desenvolupament de la personalitat.

Molt bé: tots sabem que els nostres nens i nenes han de jugar. I ara vé la pregunta:

Què us sembla que els podem demanar als Reis, per als nostres menuts?  és evident que no serà el mateix fer la carta per a un nadó que per a un nen de dos o tres anys que per un nen o una nena de sis o set anys o un preadolescent! Com ho fem, eh? eh? eh?

Què demanareu als Reis per als vostres fills, filles, néts, nétes, nebots i nebodes, fills o filles d'amics, etc?
Seguiu algun criteri propi o us deixeu aconsellar pels venedors de joguines, pels catàlegs, pels anuncis... va...

què en penseu, de tot plegat?
Apa, que no demano tant!
:)


10 comentaris:

el paseante ha dit...

Jo els regalo contes escrits on ells siguin els protagonistes. Els agraden, això em diuen.

Arare ha dit...

M'encanta la idea, Paseante, i me l'apunto per quan en Martí sigui una miqueta més gran. No solament és una gran idea: és... buf,buf,buf, no sé com dir-t'ho! magnífica!
Gràcies!

Arale Norimaki ha dit...

jo deixo que facin la carta als reis, i deixin notetes al tió, alguna cosa del que demanen cau, però després, jo sòc més de jocs educatius i llibres, i també els agrada, el que volen es tenir moltes coses, encara que siguin lilainetes... bones festes

Carme ha dit...

Jo sempre he deixat que facin la carta i que demanin, aleshores triem de tot el que ens sembla adequat. Però no sóc molt dràstica, a vegades he comprat joguines sense molt convenciment, només perquè sabia que és la que els feia més il·lusió. I és que jo penso, que com en totes les coses, cal tenir uns criteris, però no ser excessivament rígid.

wizard ha dit...

Jo no tinc fills , així que escriure la carta yo als pares.Com sóc un un follet possiblement demani al meu deu "fargus" uns contes mai escrits. Muaka!!

Evonica ha dit...

Doncs mira,Arare....jo li faig fer la carta dels Reis(per no perdre la tradició,oi?)però com que aviat farà dos anys...li faig fer un dibuix ben maco per ells!I la lletra li poso jo!
Sempre li poso que ha estat un nen molt bó...i aquestes coses...jajaja!
Respecte al tema...les joguines...les reparteixo entre l'aniversari...que és per ara i els Reis.Normalment,li busco joguines especials...de fusta,amb soroll,de teixits suaus...(de les cares baja!!) però sempre li cau aquella que li fa especialment il.lusió per Reis!I és que ells són màgics!!!!
Jo sempre he preferit demanar molt...i tenir la il.lusió de veure què em portaràn...no tot és clar...però pensar què escolliràn ells per a mí encara em va gràcia!
De moment,mentre no em demani el castell de la marca tal o el vaixell pirata de la marca tal...li trio els que crec que li faran gràcia i que podrà aprendre alguna cosa o divertir-se.
Tema contes...per sort d'ell i per vici meu...li cauen tot l'any!!jajajja
Ah!M'oblidava...també cauen DVD tot i que sembla que la tele és lo pitjor del món!!
No facis una Carta dels Reis massa llarga...que ja la fan els nostres petits!!!!

Petonets.

Arare ha dit...

Hola Arale!
A mi també m'agrda fer cas de les notetes pel tió o de les cartes als Reis, l'únic problema que veig és aquelles cartes que ja venen fetes, que semblen catàlegs on ells només han de posar una creueta (allò ho trobo abominable)

Bones festes també per tu, guapa!

Arare ha dit...

Del tot d'acord amb tu, Carme, com sempre: hi ha joguines que serveixen "per jugar" i prou. Aquestes solen ser les millors,ja saps que de vegades els nens acaben jugant amb la caixa i el paper, més que amb la pròpia joguina!

Arare ha dit...

Wizard, m'encantaria llegir-los, aquests contes mai escrits! :)

Arare ha dit...

Evonica, jo no estic en contra de la tele (no del tot). Penso que hi ha algunes pel·lis i alguns dibuixos que són prou macos i divertits com per veure'ls amb els nostres petits. Però aquesta és una idea que no comparteix tothom. És només "la meva idea".

Quant a les joguines, penso que les joguines educatives estan molt bé, però als nens i nenes els agrada més "merdejar" amb una pala i una galleda a la sorra o modelar amb fang i "emmerdar-se" força, en lloc de fer-ho amb un tros de plastilina.

Però no em facis gaire cas, que sóc una àvia rareta, hehehe...

Quant a la carta als Reis, m'encanten les cartes amb dibuixos dels propis nens!!! són tendres i surten directament del cor.

Ens llegim, guapa!