dimecres, 11 de març de 2009

E la nave va

imatge de google.
L'àvia continua per aquí, llegint els vostres comentaris, pensant sobre tot el que aneu dient, buscant informacions diverses de gent diversa sobre la criança dels fills, pensant que hi ha coses que tornaria a repetir, i també pensant que hi ha coses que no tornaria a fer mai més. És llei de vida: ens equivoquem molts cops, però n'aprenem, de l'experiència. Hi ha altres coses que fem molt bé, però que les generacions que ens segueixen no veuen amb bons ulls. Tot plegat, la vida mateixa.

Mentrestant, les joves mares es comuniquen les seves experiències, els seus neguits. Discuteixen els seus punts de vista, però amb respecte. I les joves àvies ens mirem virtualment i ens diem que la vida continua i que sempre serà igual i sempre serà diferent.


I en Martí ja camina i probablement en Guillem també, i l'altre Guillem se'ls mira, somrient, i en Dídac ja gateja, i l'Alexandre mama cada dia més. En Ramon explica, als seus companys d'escola, que té uns amics molt petits que es van fent grans. La Sara balla i l'Aicard canta, i els petitons s'ho miren i també somriuen.

I les joves mares intenten que el nostre món sigui millor i les joves àvies pensem quina utopia, però pensem que val la pena intentar-ho, que nosaltres, a la nostra manera, també ho vàrem intentar.

E la nave va.

I les besàvies van fent catúfols... i les hem de cuidar, perquè són les que ens han donat la vida a les joves àvies. I patim.

patam.

Patum.


E la nave va.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Un post molt bonic! Tens raó en tot el que dius. Hi ha coses que tornaríem a repetir i coses que no.

Tots ens hem equivocat en algunes coses i també és important saber que tampoc és tan greu. dels erros sempre s'aprèn.

I la vida continua

E la nave va...

Trini ha dit...

I així ha de ser, capitana.
La Carme té tota la raó, has fet un post molt bonic.

iruna ha dit...

montse...

m'agradaria saber en quines coses penses que t'has "equivocat" i que no tornaries a fer "mai més".

l'aicard ja em diu que li faria il·lusió tenir un fill... diu que sent enveja de l"agüero" (un futbolista de l'atlético de madrid)

m'agrada molt com mos has ajuntat a tots estos xiquets i xiquetes, mares i pares, àvies i avis, besàvies... (no sé si també hi ha algun besavi)...

una abraçada

Evonica ha dit...

A mí també m'ha reconfortat molt el teu post.
Suposo que com a mare intento fer el que crec millor pel meu fill encara que ,de vegades,no em senti ben entesa.
Respecto la diversitat,tant de les persones com de la seva educació o creènces.I sempre m'ha agradat aprendre(i més si té relació amb els infants).Potser per això em sento molt violenta quan es dona a entendre que "sóc mala mare"?
Potser això ho sabré quan el meu fill sigui gran...o potser no ho sabré mai.Però em reconforta saber que aquestes coses seguiràn passant quan jo sigui àvia!I que podré veure les coses des de una altre perspectiva.
Gràcies.

rebaixes ha dit...

I la vida continua, la que fou filla, va ser mare, i la mare ja és àvia i crec que gaudeix més amb els nets que amb els propis fills... i els contempla més que no ho feia amb els seus. Catúfols de la sènia... Que duri.
Quan em surt el menut a saludar-me, el teu de la portada, sempre li envio un petó i deu rebre'l, per que quan torno em torna a desitjar. Que bonic que és. Anton.

Joana ha dit...

M'agrada com ho expliques. Hi ha energia en aquest post. Hi ha vida. Hi ha records i esperança...utopia?
N'hi ha , per sort!
I cuidem-nos totes i tots perquè poguem disfrutar de moltes coses que ens sorprenen encara.
Una abraçada!

barbollaire ha dit...

Amb el vostre permís...

Un post preciós. tendre. Lluminós. Rialler!

Bell, més enllà dels adjectius...

Mariana...

E la nave va...

Petons dolços, estimadíssima nina
:¬)***

fanal blau ha dit...

E la nave va...
i va bé nave-gar pel teu diari.
Vaixells carregats...d'experiència!
Un petó navegant.

Abogada en Bcn ha dit...

Et llegeixo i me n'adono que sento vergonya de mi que fins ara no li he preguntat a la meva mare detalls dels seus embarassos, parts i criança... Tantes coses que té per ensenyar-me, experiències bones i també les que ella tampoc repetiria...