Tornem-hi?

Feia dies que m'estava plantejant si tornar o no tornar.

He estat uns mesos en els quals no tenia massa ganes d'escriure sobre avis i àvies, sobre néts i nétes. És que no sempre una té les mateixes necessitats.

El cas és que aquest matí m'he trobat a la bústia un comentari d'un pare primerenc a un apunt de fa força temps i mentre el responia m'han vingut ganes de reprendre l'espai.

Diumenge vam celebrar l'aniversari de la mare d'en Martí i en Caïm i vaig aprofitar per observar els canvis que s'han anat donant en tots dos.

En Martí ha evolucionat tant! el veia jugar a pilota i fer anar els cotxets amb els seus cosins i pensava com n'és d'elàstic  el temps, com s'estira i s'arronsa, depenent del punt de vista que adoptem! tot just fa quatre dies (que en realitat són tres anys i quatre mesos) que va néixer i mite'l!

No vull filosofar. Només m'ha vingut de gust tornar a encetar aquest espai. No sé amb quanta freqüència tornaré a escriure "aquí". Només sé que no vull que la caseta de l'àvia estigui sempre tancada.

Tampoc no sé si serà un blog d'àvia-àvia o si es convertirà en un blog de reflexions més o menys profundes o més o menys frívoles, depenent dels estats d'ànim... en definitiva, com el que sempre ha estat: un blog!

L'àvia tanca la paradeta

Ja no sóc una àvia primerenca, que ja tinc dos néts i això ja em dóna una altra categoria.

Moltes gràcies a tots i a totes aquells que m'heu acompanyat durant tot aquest temps.

Que mai no se us estronquin els somnis ni les il·lusions!

Fem una caseta amb grua?

- Àvia, que em cau la grua! Me l'enganxes sisplau?

- Ens ha quedat una caseta amb grua, increíble!

In-cre-ï-ble!!!!

Un poema

Deixo un poema de la meva amiga Isabel Barriel (del seu blog Poesiaula) per si algú li vol llegir al Martí o per si el voleu llegir als vostres fills, nebots, néts...

El paper

Abans jo era un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,

a l'estiu gran ombrel·la,

a l'alba dolça poncella

i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions

a la meva essència,

he canviat l'estructura

per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,

de colors, reciclat o blanc,

net, sedós i tallant

lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,

sóc verge full per escriure,

fulla estampada de llibre;

pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,

cos quotidià de llibretes, revistes,

receptes, instruccions i diaris

esquelet dels diccionaris,

suport pels mars i continents

als mapes dels atles,

tresor disfressat de diners,

bastida de partitures,

prospectes i cançoners,

faristol per a aquest poema,

redactar la carta als Reis

o dibuixar un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

Per cert, em vaig fer un regal. Em vaig comprar un llibre que es diu  Poesies amb suc.  És de La Galera i de molt diversos autors.  Dilluns passat, que vam tenir en Martí a casa una estona, li vaig llegir algun poema curtet i ens ho vam passar molt bé. En Martí té una edat en la què ja se li poden llegir poemes. I els accepta prou bé. Cal parar al cap d'uns minuts, però, per no cansar-lo.  Al llibre hi diu allò que no es pot reproduir per cap mitjà i tot allò, però un dia us en posaré alguna poesia perquè veieu que és un llibre interessant i del qual se'n pot treure - com el seu nom indica- força suc!

les imatges, tant de l'ocell de paper com de l'arbre, me les he baixat de google.

En Martí ja té 3 anys!

Per molts anys, Martí!

Et regalem aquesta cançó que vam trobar tots dos a la xarxa, un dia que buscàvem cançonetes, te'n recordes? I després va resultar que el pare ja te la cantava, i en anglès! així que... per tu!



Apa, que ja ets un nen de P3!

T'estimem, preciós!

El pessebre

Fer el pessebre és una de les "feines" més entranyables dels avis. Mentre l'àvia feia fotos, en Martí i la Mar feien el pessebre amb l'avi...

Molt Bones festes!

La versió de la pastora Caterina, cantada per la Coral Borrianenca m'ha encantat. Gens carrinclona, per entendre'ns.
Des del blog de l'àvia, gràcies a aquesta coral per penjar-la i  deixar que la compartim. Bon Nadal!

fent d'àvia

Va ser dilluns o dimarts. Els pares d'en Martí havien de sortir i em van demanar si em podia quedar amb en Martí.
- I tant! per què hi som, els avis, si no és per quedar-nos amb els nostres néts i compartir estones i mimar-los i estimar-los i ...?

Va ser una tarda intensa (des que els meus propis fills eren així de petits, no recordava aquesta intensitat) però tan meravellosa, que he necessitat gairebé una setmana per processar-la.

Quina sort que tenim, que els nens petits ens encomanin vida a dojo! quina gran sort!

En Martí em va explicar  el que li agrada, el que no li agrada, el que entén, el que li fa por, els seus dubtes, em va convidar a jugar amb ell i també a no jugar-hi. A gronxar-lo quan vam sortir a la placeta - estàvem sols- i a somriure quan li vaig fer la proposta d'anar a veure "unes amigues meves" perquè feia molt temps que no les veia.
- Però jo no les saludaré. Jo m'amagaré. Per això vull anar amb el cotxet.
- Molt bé, Martí. No tens pas l'obligació ni de saludar-les ni de res. Tu amaga't i jo les saludo. I ja està.
Amb aquesta condició vam anar a veure la Gisela i la Mònica.
Però només de veure-les, amb les moxaines que li van fer i la piruleta que li van donar, no va caldre, que s'amagués. Va baixar del cotxet i es va passejar pel local, fins i tot hauria jugat amb les joguines que hi havia allà si no hagués estat perquè la salutació no donava per tant...

Vam berenar, vam tenir temps d'escalfar el sopar... i de banyar-lo. Llavors va arribar l'avi. Quin goig, a la banyera! l'aigua calentona, el peixet i l'esponja, el sabó, l'oloreta de la crema pel cos, després, les rialles fent pessigolles en posar el pijama, asseure's a la cadireta i començar a sopar...

Se sent el pany de la porta... qui hi haurà? eh? qui serà?
Se li il·lumina la carona: el pare, la mare i en Caïm ja són aquí!

L'àvia ha estat una setmana assaborint i processant aquesta informació al seu cervell.

imatge de google