Deixo un poema de la meva amiga Isabel Barriel (del seu blog Poesiaula) per si algú li vol llegir al Martí o per si el voleu llegir als vostres fills, nebots, néts...
El paper
Abans jo era un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.
Ventall sota el vent,
a l'estiu gran ombrel·la,
a l'alba dolça poncella
i trist tronc al pic de l'hivern.
He sofert mutacions
a la meva essència,
he canviat l'estructura
per tornar a ser útil al món.
Sóc ara pla, llis i brillant,
de colors, reciclat o blanc,
net, sedós i tallant
lleuger, dúctil, versàtil, elegant...
Sóc amic de la lletra i la tinta,
sóc verge full per escriure,
fulla estampada de llibre;
pels àvids lectors, hores de plaer.
Pels escriptors, font de vida,
cos quotidià de llibretes, revistes,
receptes, instruccions i diaris
esquelet dels diccionaris,
suport pels mars i continents
als mapes dels atles,
tresor disfressat de diners,
bastida de partitures,
prospectes i cançoners,
faristol per a aquest poema,
redactar la carta als Reis
o dibuixar un arbre
amb nius al brancam,
grans fulles verdes
i flors oloroses
de suaus pètals blancs.
Sóc, amics, el paper.
Per cert, em vaig fer un regal. Em vaig comprar un llibre que es diu Poesies amb suc. És de La Galera i de molt diversos autors. Dilluns passat, que vam tenir en Martí a casa una estona, li vaig llegir algun poema curtet i ens ho vam passar molt bé. En Martí té una edat en la què ja se li poden llegir poemes. I els accepta prou bé. Cal parar al cap d'uns minuts, però, per no cansar-lo. Al llibre hi diu allò que no es pot reproduir per cap mitjà i tot allò, però un dia us en posaré alguna poesia perquè veieu que és un llibre interessant i del qual se'n pot treure - com el seu nom indica- força suc!
les imatges, tant de l'ocell de paper com de l'arbre, me les he baixat de google.
