divendres, 15 d’octubre de 2010

L'àvia ataca de nou

Oh, fixa't, fa mesos que no dic res!
El temps passa massa de pressa, vet-ho aquí. Quan em van anunciar que esperaven un altre fill vaig decidir que ja no era una àvia primerenca i que potser aquest blog no tenia massa sentit. Com sempre, els mesos han estat impacables i ha arribat l'hora: el petit ha nascut i l'àvia que ja no era primerenca, ho torna a ser: al menys, en relació al petitó, perquè amb en Martí ja ens tenim una complicitat mútua que fa que ni ell sigui un nét "nou" ni jo sigui una àvia "nova". Ara ja hi hem agafat pràctica. I, tot sigui dit, ens entenem la mar de bé.

El nostre petitó es diu Caïm. Un nom que, us he de confessar que al principi em "xocava" força. No comprenia com els seus pares podien posar-li aquest nom al seu fill. Després, a mesura que ho vaig anar pensant, em vaig adonar de com en pot arribar a ser, la societat en la que vivim, de manipuladora i excloent. I si li haguéssin volgut posar Adolf? (tothom pensaria en Hitler) i si liu haguéssin volgut posar Abraham? (assassí en potència) i Judes? (tothom pensa només en Judas com a traïdor, però de Judes n'hi ha molts més) I si li haguéssin volgut posar - de ser una nena- Judith? (Judith va seduir Holofernes i després, sense dubtar-ho ni un moment, li va tallar el cap en rodó).

Què va passar, amb el pobre Caïm? doncs que, essent el primogènit d'Adam i Eva, per més que fes, no aconseguia caure en gràcia a Déu, que havia establert que el seu favorit era Abel. I quan va tenir els nassos inflats, es va carregar l'Abel, com tants i tants personatges històrics han fet tantes i tantes barbaritats. Total: que he acabat pensant que Caïm és un nom com un altre i que si als seus pares els agrada, doncs... per què no s'hauria de dir així el meu nét?

Ja he reconegut que em va costar assimilar-ho, però ara ja està. I em va costar assimilar-ho perquè estic carregada de prejudicis que m'han estat inculcats i, com a mortal i com a tal, imperfecta, em costa deslliurar-me'n.

Bé, i ara ve la segona part. Vivim en un país laic? Veritat que si? doncs, de moment, la jutgessa diu que al nen no li posa Caïm. I qui és, la jutgessa, per decidir com s'ha de dir un nadó? I si als seus pares els vingués de gust posar-li Kevincostner o Richardgere o Plastidecor o Pedrafoguera o Buba, o Mohamed-Jordi? Llavors no hi hauria problema! Mandan huevos, que diria aquell... de moment "estan en ello". A veure si s'avenen a raons, i si no... no sé ben bé què faran, però segurament, un recurs allà on faci falta.

En fi: que ja sóc "biàvia", que estic feliç de ser-ho i que reïvindicaré el nom del meu nét allà on faci falta.

Benvingut a la família, Caïm. Tots t'estimem.

16 comentaris:

Punt Petit ha dit...

Moltes felicitats !!!!!
Estic amb vosaltres , que s'ha cregut aquesta jutge !!!!!!!!!

barbollaire ha dit...

dona...
Un dels fills d'en Pau Riba, i component de Pastora, se'n diu, de Caïm.

Clar, jo no sé quin nivell de "registre legal" té aquest xicot.
Però si cobra drets d'autor, segur que té un DNI.

(A veure si aquest vespre me poso amb les fotos...)

iruna ha dit...

que guapet, arare!

és curiós això del "significat" dels noms... o el que se'ls atribuïx, en relació a algú que va existir, o a algú inventat, a un mite. també a vegades mos condiciona la sonoritat del nom, o les possibles associacions que puguen fer-se'n... i a gustos per a tot. a mi caïm ja m'agrada (potser perquè també m'agrada karim, o el gustet del raïm, l'acabament en "m"...). m'agrada. espero que puguen acabar posant-li el nom que han triat.

parlant de jutjats i de "burocratismes"... quan va néixer mon fill i vaig anar al registre a inscriure'l, me van "obligar" a posar un nom del pare (potser alguna vegada ja t'ho vaig explicar...). jo els vaig expliar que el pare no hi era i que no tenia cap voluntat de tenir un fill. me van dir que alguna cosa havien de posar, "encara que sigue un nom inventat". me va sorprendre... i en aquell moment se'm va fer molt estrany i violent haver de posar-hi un nom, tant si com no. no vaig fer cap recurs. només vaig insistir una mica de no posar-hi cap nom, però vaig acabar cedint i vaig triar el nom de "pau". saps quin "cognom" van afegir-li ells, a este pare imaginari, "a efectos de identificación". em van dir que era una forma de "protegir l'infant", i això van escriure al llibre de família.

me sembla molt bé que els pares del caïm vulguen aconseguir fer valdre el seu nom. potser jo també hagués hagut de no cedir amb aquella imposició absurda d'un pare irreal.

com està el germà gran? content? al·lucina?

una abraçada a tota la famílieta!

Arare ha dit...

Punt Petit, la nostra societat és molt... molt... molt... buf,buf.buf! Gràcies per venir, Punt! ens llegim!

Arare ha dit...

barbollaire, ho sé. Jo tampoc no sé quin nivell de registre legal té, aquest noi, però sé que els pares d'en Caïm són molt reïvindicatius i no pararan fins que aconsegueixin que ens deixem d'orgues i puguem utilitzar un nom com el que és: un nom.
Gràcies per ser-hi, guapo! i les fotos... estic desitjant veure-les!

Arare ha dit...

Iruna, gràcies per venir altre cop després de tant de temps de silenci. El germà gran, en Martí, està molt content de tenir un germà (de moment). Diu que el petit només mama, plora, dorm, fa pipi i fa caca. Normal. Potser quan comenci a fer gracietes no n'estarà tan satisfet, com els passa al 99'9% dels nens :)

Un petonet, reina mora.

Magda ha dit...

Increible!

Felicitats per la biavialitat, i felicitats als pares del Caïm per la criatura i per ser com són. No sé que hi puc fer, però si us cal algú per, per .... el que sigui, fer una plantada al jutjat, escriure-li algunes coses "boniques" a la senyoria aquella .... Bé és només una manera de dir que estic al vostre costat i saps? M'encanta com sona Caïm, serà una gran persona el teu nét, segur.

Arare ha dit...

Gràcies, Magda! jo també estic segura que en Caïm serà una gran persona, quan sigui una persona gran ;)

de moment és un angelet, al costat d'un altre angelet una mica més gran. Són taaaaaaaaaaaaan bonics!!! (no veus com em cau la bava?)

Assumpta ha dit...

Hola!!

Tens tota la raó, el més important és que el nen estigui bé, sigui bon nen i que porti el nom que els seus pares han volgut :-)

Ara bé, abans de "carregar-nos" a la Jutgessa, he de dir que hi ha una norma que prohibeix que es posin noms que puguin ocasionar problemes com burles o bromes... Per exemple, un jutge mai permetrà que un nen es digui "telèfon", per dir alguna cosa, tot i que "telèfon" no és res dolent però al pobre nen se'n riurien...

La qüestió és que qui decideix si un nom pot ser "un pes negatiu" per algú és el Jutge o jutgessa... no hi ha cap "llista"... En aquest cas imagino que no és que ella "no vulgui AQUEST nom"... sinó que -suposo que de bona fe- deu pensar que potser al nen li faran broma, que a l'escola li diran que vigili son germà o coses així...

Bé, jo ho dic per explicar com és la llei, no perquè estigui d'acord amb la Jutgessa, eh? Tot i que, sincerament, jo tampoc és un nom que triaria perquè també pensaria que al nen li podria costar aguantar bromes i no cal.

Senzillament, crec que a ella el nom també li ha resultat xocant i que creu que es pot incloure dins dels que la norma aconsella no posar...

Arare ha dit...

Hola Assumpta, gràcies pel teu comentari. Jo també penso que la jutgessa el que vol és - en principi- "protegir" el nadó d'un nom que li podria portar problemes. I així és com ho veia jo mateixa abans de posar-me a reflexionar sobre la gran quantitat de prejudicis que ens hem penjat al damunt. És força curiós que tu li puguis posar al teu fill Mohamed, Buba, Fatumata, Jack, Bruc, Roure... i que no li puguis posar un nom bíblic. Que Caïm va matar Abel és cert, però hi ha tants personatges bíblics absurds... tants personatges no bíblics assassins i males persones... en fi, que potser ens ho hauríem de pensar una mica tots plegats. Inclosa la jutgessa, quan els pares de la criatura li van parlar amb tot el respecte, explicant-li que ells li volíen posar Caïm perquè els agrada "el nom" i que ja hi són ells per protegir l'infant, si cal, davant les agressions del medi, si és que n'hi ha.

Repeteixo, Assumpta, que jo sóc capaç de posar-me als dos bàndols... i els entenc. Només m'agradaria que tots, objectivament, fóssim capaços de començar a treure'ns del damunt una pila de prejudicis.

Moltes gràcies per les teves assenyades paraules. Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Una abraçada, guapa!! I enhorabona per aquest segon net tan maquíssim!! (que ahir, tota centrada en l'altre tema ni tan sols et vaig felicitar) :-)))

Violeta ha dit...

Hola!
Sóc la mare d'en Martí i del petit Caïm :)

Per començar, aclarir, MontseArare, que Caïm no és com d'altres personatges històrics que han fet atrocitats. Caïm és un personatge mitològic; la Bíblia és mitologia, com ho és la mitologia grega.
I total, si ens haguéssim de basar en la realitat de la Bíblia (si és que encara hi ha qui se la creu), ja ens podríem suïcidar tots, ja que tots som descendents de Caïm, no del "pobre" Abel.

D'altra banda, dir que en el seu moment em vaig posar en contacte amb Caïm Riba per parlar del tema. Ell està registrat com a Martín Caín, i el seu fill com a Martí Caïm.
No sé quants anys té aquest Caïm, però deu estar entre els 35 i els 40. Que modern el registre que va acceptar-li el nom!

La nostra jutgessa no ens va permetre tampoc registrar-lo amb nom compost, com Pepe Caïm.

Per què uns sí i altres no?

Hi ha pocs Caïms, però n'hi ha, registrats a Catalunya. És tan poc sòlida la llei i tan arbitrària que potser, al registre d'un altre poble, no ens hi haurien posat traves.
És més, si la xupatintes del mostrador hagués tingut un dia envoirat i no hagués atinat a significats, el nostre petit Caïm s'hauria pogut registrar com a tal.

Assumpta, expliques bé com funciona aquest article. Però jo em pregunto si un tema tan seriós ha de ser tan subjectiu... Per què no creen una llista de noms vetats, així ningú tindria dubtes... Una jutgessa ha de decidir per mi?

I el més important: el nostre fill va triar el seu nom dintre la panxa, es diu així fa molts mesos, i tothom ho sap. Aquest article de la legislació no impedirà el què vol impedir: que aquest nom s'utilitzi. És tan absurd! I la jutgessa va dir: "pues si le llamáis así tenéis que saber que estaréis infringiendo la ley". Brrrrrrrr, que caspós tot plegat!
Quins records de franquisme que no tinc al meu cap però sí a la meva consciència històrica, que retrògrada, que dictador, quina poca llibertat, quina ràbia!

M'estic plantejant cartes als diaris i al Matins d'en Cuní, que se'n faci ressò, si més no, perquè tothom sàpiga com és el país laic, d'esquerres, i obert on vivim.

Que en realitat, els nostres prejudicis estan moooooooooolt gravats a sang i a foc,i sobretot, a por, i és més fàcil dir-se Messi, que mola molt i és súper positiu i està de moda, que dir-se un nom qualsevol, que és el què és Caïm.

En fi....

A part d'això, som feliços de la nostra nova maternitat-paternitat i de tenir una família de 4, un gat i un gos :)

Arare ha dit...

Violeta, no importa si és mitològic o bíblic o què, perquè no és el cas. Aquest seria un altre tema, que ara no ens ocupa.

El que a mi em preocupa és que un pare i una mare no puguin posar el nom que volen al seu fill pels prejudicis socials.

A banda de tot, avui l'he vist força canviat i això que només té dos dies més que quan el vaig veure l'altre dia! que reguapo és, maremeva!

deixa'm felicitar-te, també des d'aquí!

Pilar ha dit...

Jo trobo que és un nom preciós, curt i amb una sonoritat bonica.
Quina cara més rodoneta...És un nino.
Felicitats, Arare. Molta salut a tots per criar-lo i gaudir-lo.

Arare ha dit...

Gràcies, Pilar. És cert: és un nom curt i sonor, i, com diu la Violeta, tots hem continuat l'estirp de Caïm i no d'Abel!
:)

veurem com acabarà la història, perquè digui el que digui la jutgessa, el nen es diu Caïm!

irene ha dit...

JO ho he conseguit! El meu fill es diu CARLES CAÏM!!!!!!!!!!! i sóc feliç perque era el nom que jo volia com el fill de Pau Riba