dissabte, 22 de maig de 2010

L'àvia ja no és primerenca.

Aquest blog va néixer per plasmar una il·lusió.

La il·lusió continua, però ara ja ha esdevingut privada, per això penso que no té massa sentit continuar escrivint aquí.

Vaig vivint el dia a dia del meu nét i al mateix temps vaig descobrint velles maneres renovades, o noves maneres que ja existien però que ara són interioritzades per aquells que un dia van ser els nostres fills petits i que ara són els nostres fills grans que ja són pares i mares al seu torn.

Ara m'embolicaria massa, si continués, per això prefereixo no continuar.

Aquí queda, doncs, el testimoni d'una àvia primerenca, que ja no ho és (primerenca)

Estem esperant un altre nét, així que no descarto començar un altre blog, que potser haurà de tenir un altre nom, encara que continuï plasmant il·lusions.

Gràces, de tot cor, als que l'heu anat seguint.

11 comentaris:

iruna ha dit...

miro el martí i trobo que s'hi pareix molt a tu, un petit i guapíssim "araro" :)

m'ha agradat anar llegint les teues experiències d'àvia primerenca i les converses que incitaves als comentaris.

bessitos, arare, a tu, al martí, a la familieta i a la nova panxulina.

Abogada en Bcn ha dit...

Arare, què t'he de dir!!!! miro el teu blog i m'emociono perquè l'he anat seguint sempre i hem compartit una época irrepetible de les nostres vides.

Enhorabona per el segon net...

Et seguiré llegint...

PETONS I ABRAÇADES!!!!!

Joana ha dit...

A mi també m'agrada llegir-te aquí i allà.
Felicitats per l'altre nét :)àvia no primarenca!

Carme ha dit...

Doncs ha estat un plaer, Montse, i si fas un altre blog, et seguirem allà també!

Anònim ha dit...

SOC UNA AVIA EXTRANYETA,M'ATABALAN I MIRA QUE EL MEU MATEU ES UN AUTENTIC NINET,AMB UN ANY TOT JUSTET,I EN AQUEST MOMENTS ESTIC VIVINT UN PART COMPLICAT DE LA MEVA JOVE,AL ORIOL LI ESTA COSTAN MOLT NEIXER,I ESTIC FETA UNA MERDA D'ANGOIXA....PERO PENSAR EN AQUEST ESTIU TOTS DOS A CASA MEVA.....
JUGANT.....

fanal blau ha dit...

arare...
sort de la iruna que em va donar la pista, que si no...
feia molts dies que no passava pel racó de l'àvia primerenca, tot i que passo, molt sovint pel teu mar, però silenciosa.

Tens raó, ara ja no ets primerenca, perquè fa molts dies que exerceixes.
Però a mi també m'ha agradat llegir-te i imaginar-te de la mà d'en Martí.
Fes el que et vingui més de gust amb aquest blog, i continúa sent l'àvia amorosa que espera, pacient o impacient, l'arribada de qui ve de camí.
I ens anirem trobant, aquí, o allà.
Una abraçada molt sincera!

el paseante ha dit...

S'ha fet gran aquest noiet! I moltes felicitats per tornar a ser àvia. Ho portaves ben amagat :-) Si no pot ser aquí, et continuaré llegint en altres llocs.

joven ha dit...

hi, you have nice blog.. u can view also mine..http://akoniwares.blogspot.com

wizard ha dit...

sempre et llegiré. Enhorabona. escriu-me

poesiaula ha dit...

et seguirem!
Com és possible que en Martí sigui tan gran? com passa el temps. Ui...

joven ha dit...

beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

http://forlots.blogspot.com/