dilluns, 18 d’octubre de 2010

Un diumenge tranquil

Ahir vaig brodar dos pitets pel Caïm. Mentre ho feia pensava "ara hauries de fer una cosa semblant pel Martí", tot i que sé que "no cal" que cada vegada que se li fa un regal a un nen se li hagi de fer un altre al germà.

En teoria, no cal. A la pràctica, suposo que depèn dels sentiments de cadascú. No dels nens, sinó de qui fa el regal. Jo vaig brodar el nom d'en Caïm als pitets perquè em venia de gust. I m'hauria sentit fatal si no hagués fet res pel Martí. Així doncs, vaig posar l'armari del revés, buscant en el fons del fons. Jo sabia que hi havia una espècie d'estovalles individuals blanques per brodar que havia comprat qui sap quan, per si em vagava de brodar-les. Per sort, les vaig trobar. una mica groguenques, però ja les rentaran!

Vaig copiar el dibuix d'un peix que havíem dibuixat tots dos dijous passat, quan en Martí va ser a casa una estoneta mentre el seu pare anava a fer gestions, vaig dibuixar unes onades i  un "Bon profit, Martí!" i em vaig posar mans a l'obra. "La brodada" va durar el mateix que la pel·lícula.

Ho vaig planxar tot, ho vaig embolicar i vam anar a veure la família feliç. La besàvia també va venir, tota contenta. Ella encara no coneixia el petitó i en tenia moltes ganes.

Em va emocionar veure el meu fill amb en Caïm al damunt. Era una imatge tendra, molt tendra. Una casa plena d'amor, vet aquí el que vaig trobar. En Martí va estar content amb els dos pitets i les petites estovalles. I amb unes sabates esportives que li havien comprat el dia abans. Estava, i mai més ben dit, com un nen "amb sabates noves".

Un diumenge tranquil, uns néts preciosos, uns fills feliços... suposo que no es pot demanar més...

A la foto, en Martí, en plena feina creativa, dijous passat, "a cals avis"

9 comentaris:

gatot ha dit...

a la pràctica depèn dels sentiments de cada un... és cert. I més de les iaies que sembla que teniu llicència.

A casa, que els gatets es porten 15 mesos, han après que quan hi ha alguna cosa per un, és o perquè li toca o perquè ho necessita. L'avi i la iaia de casa ja no hi són i no els poden malcriar. La meva germana, alguna vegada fa de iaia i fa regals a un encara que li toqui a l'altre.

no sé si em sabré explicar sense ofendre els sentiments de ningú: trobo que els regals són més preuats com més s'entén perquè es fan. Penso que els regals haurien de ser allò que l'altre desitja i no el que nosaltres desitgem. I la frontera és molt prima. I amb els menuts, encara més.

felicitats, Montse, que te'n donaran moltes aquest menuts. (i encara no t'ho havia dit, així, en duplicat)

i que bonic seran els regals de les seves mirades, de les seves abraçades... sinceres.

petonets, bonica.

Joana ha dit...

Moltes felicitats Montse.
Una casa plena d'amor...es pot demanar res més? Em sembla que no.
Salut per tots i sí aquests regals fets amb amor encara són més valuosos que els que comprem.
Vinga broda, broda que fins i tot els escrits et surten brodats :)
una abraçada wapa!

Carme ha dit...

Enhorabona biàvia!
Pel segon nét i també per tot el que ens expliques al post. Després d'una casa plena d'amor... No, biàvia, no, no es pot demanr res més. Ja ho tenen tot. I tu també.

Una abraçada ben forta

Arare ha dit...

Gràcies, Gatot :)

no ofens els sentiments de ningú, al menys, no els meus.

jo mai no regalo res "per quedar bé"... però mai no podem saber com pensa l'altre (ep, no parlo pas dels nens petits, evidentment, parlo dels regals en general)

Petonets, gatot.

Arare ha dit...

Joana, es fa difícil, trobar una casa plena d'amor. Vivim en un món massa material, avui dia.

I malgrat tot, sempre hi ha amors no acabats de comprendre o amors mal entesos (torno a repetir, com ja li he dit al Gatot, que no parlo dels nens petits, aquests són tot innocència, puresa i amor)

Arare ha dit...

Una altra abraçada per tu, Carme, que també ets biàvia ;)

Assumpta ha dit...

Eeeeei!!! I les fotos dels brodats?? Que a mi m'agrada molt veure aquestes coses!! :-))

Per cert... vas poder brodar tot això en tan poc temps? Jo em tiro setmanes per fer un pitet!! Sóc molt lenta... em queden "monus" però crec que sóc la persona del món que més poc a poc va...
Què ho fas a màquina?... És que jo penso en punt de creu... però totes, les manualitats m'agraden totes :-)

Mira... jo les poso al blog!! hehehe...

http://blogdeassumpta.blogspot.com/2010/01/un-pitet-punt-de-creu.html

http://blogdeassumpta.blogspot.com/search?q=pitet

Arare ha dit...

Assumpta, no vaig fer fotos dels brodats, ni se'm va ocórrer! la propera cosa que brodi la fotografiaré i la posaré al blog!!!

vaig a veure què fas...

Assumpta ha dit...

Eeeeei gràcies per anar-ho a veure!! :-))

I tant que has de posar les teves obres al blog! ;-) Es veu que no estàs prou "enganxada" hehehe jo cada cosa que faig ja penso si pot anar al blog o no... com diu en XeXu... "estem malalts de blog" :-))