diumenge, 27 de setembre de 2009

Tot d' estels!

- À-vi-a, estel!
- Si. Un estel!
- I a lluna, mia lluna
- Si, la lluna també. Que bonica, eh?
 - Petita.
- Si, ara és petita.
- ¿La? - assenyalant els llums que veiem des de la terrassa.
- Allò són els llums de Blanes.
 - Nonono. Tooooooooooooot esteeeeeeeeeeeeeels!

 
imatge retocada d'una altra trobada a internet (http://farm4.static.flickr.com/3055/2706768241_dc906b3156.jpg?v=0)

8 comentaris:

Sàlvia ha dit...

Hola guapíssima, com et va? Com sempre me encanten els teus post. Aquest és un raconet per a passejar-se, poc a poc.

He pensat hui amb tú, perque he fet un post sobre llibres d'avis i àvies, originals. Et fico l'enllaç:
http://bibliocolors.blogspot.com/2009/09/llibres-infantils-sobre-avis-i-gent.html

Es llegim.
Besadetes

Joana ha dit...

Mmmm...les primeres paraules i la relació que en fan amb allò que coneixen. Toooot esteeeeels! M'encanta :)
un petó

Carme ha dit...

Aix! que bufó! M'encanta!

el paseante ha dit...

Per què no tenim tota la vida aquesta mirada? Qui o què ens prostitueix l'ànima? eh? eh? eh?

Arare ha dit...

Qui o què, Paseante? jo també m'ho pregunto. I en quin moment de la vida comença, aquesta prostitució de l'ànima, eh? eh? eh?
:D

Arare ha dit...

Carme, m'imagino les nostres cares (la teva i la meva, vull dir) davant el que fan en Guillem i en Martí i tinc el perfecte retrat de l'àvia-lloca! hehehehhe!

Arare ha dit...

Joana, si t'ho mires bé, potser tot han estat estels en algun moment! som nosaltres, els adults, que hi veiem simples llums...

Arare ha dit...

Ja hi he anat, Sàlvia, moltes gràcies! ja t'has pres una tasseta de xocolata?