dijous, 10 de setembre de 2009

Vejam...

Arribant al port em va faltar temps per anar a veure en martí. El primer que va fer és dir-me

-À-VI-A

i ja em va caure la baba directament.

En Martí és el nen que tots pares i mares i avis i oncles i tietes voldríen tenir.

No sabria com dir-ho de cap més manera, perquè aquestes coses, encara que les vulguis fer, no sempre surten. Costa molt, dir-li a ton fill que estàs orgullosa d'ell com a pare, encra que ja sàpiga que estàs orgullosa d'ell com a fill... o potser és que caldria anar-li recordant, aquesta darrera afirmació? Hi pensaré.

Avui hem compartit una estoneta de platja. L'aigua del mar ja la troba massa freda, però veure com disfrutava sota la dutxa ha estat divertidíssim!

T'agafen ganes de mirar-te'l tota l'estona i se t'acaben les paraules. Quan diu À-VI-A (ho diu així, com separant bé les síl·labes, com posant-hi èmfasi, et roba el cor, potser sense saber-ho)

I cal agrair la "feina" (potser més que feina caldria dir-n'hi abnegació i amor) feta per pare i mare, explicant-li qui és la seva família, encara que tingui uns avis tan troneres que s'han estat més de dos mesos fora!

per cert, he rebut més missatges dient-me que aquest blog ha estat anomenat a Rac 1... gràcies a qui l'hagi "recomanat", com que no sé qui ha estat, dic un gràcies així, en general. És un honor!

6 comentaris:

el paseante ha dit...

Ara entenc els dos kilets de més. Entre el Martí i Rac1... Ja m'estranyava a mi que el formatge francès engreixés tant :-)

Montse/Arare ha dit...

Buf,buf,buf, paseante, el formatge, la retrobada amb la família, Rac1... A la que el genoll deixi de fer el burro del tot hauré de començar a fer quilòmetres!!!

zel ha dit...

Qui et recomana, ja sap què fa...Ets un tros de dona i et mereixes totes les recomanacions!

I entenc que et caigui, directament, la baba, jo ploraria, també directament! Un petonas, estimada!

Carme ha dit...

Bé... arribo una mica tard ja ho sé... però què és aquesta mullera, Montse... que ni el motxo de la Trini (sí, sí, aquell amb el que sempre recull les babes) no dóna l'abast a recollir...

Quina gràcia... d'àvia a àvia, en Guillem també ho diu separant les síl·labes tal com tu dius... je, je, je.

I no sé si has llegit l'estrip amb el seu post sobre els post mirall. Jo pensava que mai no trobava posts-mirall. Però ja l'he trobat. Podria signar aquí sota... tot just canviant un nom per un altre.

petonets, àvia, i moltes felicitats.

Arare ha dit...

Gràcies, Carame. No havia contestat encara perquè esperava tenir unes fotos - que encara no tinc- però aquest és un altre tema.

És cert, de vegades ens veiem reflectits als posts dels nostres companys blogaires, i en tema d'àvies, em sembla que en trobaríem més d'una, que pensa com tu i com jo!

Arare ha dit...

Zel, no et pensis que no m'ha caigut alguna llagrimeta indiscreta, quan veig créixer en Martí dia a dia!!!