dimecres, 8 d’abril del 2009

Cançons de falda


Quan en Martí encara havia de néixer, al meu altre blog vaig demanar cançons de bressol per fer-ne un recopilatori. En vaig recollir tantes com per fer-ne tres CD's, que vaig regalar a tres persones del meu entorn que en aquell moment estaven esperant un fill. Sé que els va agradar, el que no sé és si els va ser útil, la veritat és que no els ho he preguntat mai. Va ser una crida que va tenir un èxit extraordinari entre els blogaires!


Ara estic recopilant cançons de falda. N'hi ha a mils, de cançons de falda, però el que m'interessa no és tant les que podem trobar en els cançoners tradicionals, que aquestes ja les podem trobar, precisament.

El que m'agradaria és que cadascú de vosaltres m'expliqués amb quines cançonetes - tradicionals o inventades- us relacionaveu i interaccionaveu amb els vostres nadons, des que van néixer, fins -diguem- cap als 2 anys.


Va, no sigueu tímids/tímides!

I... quina era, normalment, la resposta del nadó? (si ho recordeu....)

-----------------------------

Jo comentaré un dels jocs preferits d'en Ferran, el meu fill gran, que es solia donar mentre jo preparava el sopar i ell era assegut a la trona; en Ferran jugava molt per terra, però quan jo preparava el sopar em demanava asseure's a la trona, així "controlava" el que jo feia per la cuina. Recordo la porta de la cuina ben oberta - el pis era petitet i la cuina encara més - i al mig de la porta, la trona amb el nen.


Recordo...


mira, una ceba!

eba!

si, una ceba! t'agrada? a que és xula?

eba!

i ara un tomàquet, mira, un tomàquet!

ohh!

xulo, el tomàquet, eh?

etc...

------------------------

És evident que la conversa no té res de trascendent, però gairebé cada dia sorgia una cançó inventada, per suposat, o un conte, sobre algun dels aliments o sobre algun estri de cuina. Eren moments entranyables. És evident que ara no podria reproduir cap d'aquelles musiquetes que inventava per a en Ferran, però el que és cert és que en tinc un record de mirades, de tacte, aprendre textures, colors i formes, sabors, de paraules, de gestos...


L'hora del dinar era molt més prosaica, potser per això no la recordo massa...


I segur, segur, que els meus tres fills recorden quan el seu avi (el meu pare) els donava la sopa, tot explicant-los el conte de "la maravilleta" (on la protagonista era un granet de maravilla, visca la imaginació!)

------------------------

Bé, doncs, el que demano és això: experiències ... alguna cançó (la lletra, és clar, a no ser que pugueu enviar-me també la música, si en teniu l'oportunitat, cosa que seria perfecta), algun petit poema que perduri a la vostra memòria, alguna paraula carinyosa inventada o no ("moneta" "pipirimundi" "Ferranicu" "piru" "rei de sucre") etc... aquestes cursilades que sabem dir, però que tan ens agraden i els agraden a ells.

Perquè no ho són, de cursilades. Perquè són mots que traspuen amor.


Apa, ja teniu deures!

10 comentaris:

zel ha dit...

Cançó o no, el meu petit Bernat, va agafar un vici i una fixació , abans d'anar a dormir li havia de cantar,
"fes non no el meu nen petit, jo et diré com es fan sabates,
fes non el meu nen petit , t'ho dirés quan seràs al llit..." repetit mil vgades com un mantra fins que quedava fregit...

i, patufet, borinot, sucre, "dulça" amb u, reietó, bolet, moniato, pastanaga... en fi, no acabaria, ja hi aniré pensant...

zel ha dit...

Coi, em menjo lletres, és fes non non, caram...

Carme Rosanas ha dit...

Ai! Montse, deixa que m'ho prengui amb calma tot això, que ara a mitges vacance s i mig desconnectada no sé ni com posar-m'hi.

A la meva filla, Núria, li deia "cuca" i "nineta" i també "nuna" que és com ella deia el seu nom. I com que tenia una cara molt rodona i unes bones galtes li dèiem "La Nuna, la pruna"

A l'Oriol, com que ell deia, quan començava a parlar, per dir el seu nom "iuiol" i això va portar molts noms inventats: "iuiuolet" "iuius" que no van durar molts anys però deu n'hi do! I "cucus" i "petitus" de "petitó".

Pensaré cançons i jocs de falda.

jo artin au ha dit...

No puc comentar res de cançons de falda. La meva especialitat van ser els contes inventats. Un fotimer, cada nit un o un capítol (alguns duraven no tant com aquests colebrots televisius però gairebé). Encara ara diuen que els agradava... i a mi improvisar-los per a elles.
Salut.

rebaixes ha dit...

Sols passava per desitjar-te bones festes... Anton.

Abogadaenbcn ha dit...

ja t'ho diré en uns mesos! però el pare de la criatura és ben aficionat a crear lletres de cançons inventades així que segur que tindré molt material!

rebaixes ha dit...

Montse, al bloc REBAIXES HI HE DEIXAT UNA AQUAREL·LA PEL MARTÍ SI LA VOS ANAR A BUSCAR. ANTON.

Thera ha dit...

Jo sempre els he cantat als meus petits, sempre, des del primer dia... 'fes non non el meu nen petit' 'què li darem al noi de la mare','rosinyol',... hi ha moments que les cançons de bressol, el silenci, el cant, les mirades, els somriures,... ems ham ajudat a crear un vincle molt especial. Quins moments!

rebaixes ha dit...

Montse. ... I he pensat en tu per que pengis en el bloc que et vingui bé el premi Dardos si és que l'acceptes.El trobarás en el bloc ESCORRIALLES./ aquest dia vaig veure després que estaveu de festa- FELICITATS- quan pugui ja et faré un detallet exclusiu per vosaltres, ja t'ho enviaré.Hi penso. Anton

Montse ha dit...

Gràcies, Zel, Carme, Joan, Anton,Abogada, Thera,moltes gràcies pels vostres comentaris.

Buscant buscant, he trobat un recull de cançons de falda, moxaines i jocs dansats que és una petita meravella. A veure si deixo la pàgina web on el vaig trobar.

Una abraçada!