dilluns, 14 de novembre del 2011

Vygotski a la pràctica

-Àvia Montse, juguem amb les lletres?
- I tant! - vaig a buscar la capseta de les lletres (un abecedari de lletres de fusta de colors diversos que vaig comprar al caprabo per dos euros, ficat en un tupper)... una de les millors "joguines" per a un infant assedegat d'aprendre.

- La M, la A, la R, la T, i la I. Mira, àvia: MARTÍ (fins i tot li posa l'accent, fent-lo amb una altra I)
- I si juguem a canviar l'ordre de les paraules? Fem-ho?
- Si! Mira, si li afegeixo una A, diu MARTINA.
- I si li trec les quatre darreres lletres? què queda? Mira-ho!
- MAR. Mar! Com la Mar! I el mar! I si li posem una A al darrere, àvia?
- A veure?
- MARA. Com la mare!
- Si, el que passa és que hi ha alguna lletra que ens enganya una mica, per això, quan volem dir "mara", hem d'escriure MARE, amb una E al final, així, veus?
- Si, és igual que quan poso VIULETA, que no puc posar la U sinó la O, perquè la U ens enganya una mica!
- Exactament. Molt bé, continuem jugant?



- M'escrius la paraula PARAULA?
- Si, mira: PARAULA.
- Més coses!

Poso una P. Què podem posar, amb aquesta P, Martí?
- PA. Pa!
- D'acord. I si ara posem la P al mig d'una paraula? què podríem escriure?
- APU. Apu! (el nom del seu gos)
- OK! I ara posarem la P al darrere de la paraula. Què podem escriure, que acabi amb P?
- TAP. Tap! per tapar!
- Si senyor, xoca-la!
- Mira, àvia, ara poso una P i li faig una pota, així... mira, ara és una R!
- Què podem escriure, amb la R? pensem
- Pensem... hmmmmm... RAMONA! la Ramona!
- Siiiii, la Ramona, molt bé!

(no sé per què, vam acabar estripant el paper, com es pot observar a la imatge; llàstima...)
etc,etc,etc...
etc..etc...etc...

Sr. Vygotski, el meu nét es trobava en la "Zona de desenvolupament propera", en aquest moment. Calia aprofitar-la, tal com fan els seus pares  amb tot l'amor del món, per fer que en Martí sigui el nen més feliç del món mentre juga i aprèn, mentre aprèn i juga, mentre es sent estimat i mentre estima sense fre...

Gràcies, Sr. Vygotski.Per sort, aquesta vegada no m'he d'examinar de les seves teories, ni de les del Sr. Piaget...

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Una estona genial biàvia!

Un gran tresor, a questes estones!

I un Martí molt eixerit, amb moltes ganes d'aprendre!

Anònim ha dit...

si, Carme, ja ho pots ben dir, em sembla, però, que tots els nens i nenes en tenen ganes, d'aprendre! Es tracta, només d'aprofitar-les per satisfer la seva curiositat... i anar-hi anant!

Montse

zel ha dit...

Ja et veig, és que ara sí que entenc molt més el que tenim en comú...jo ni sabia de les zones, que ja jugava a això quan vaig començar a fer destrosses fent de mestra...i és que en el fons, només cal ser al costat, escoltar i donar la mà...

Petonassos! Ai, i allò de la foto, ja saps que vaig matar la meva càmara, oi? hihihi...

Pilar ha dit...

M'agrada molt aprendre amb tu.

el paseante ha dit...

A més, aprèn i juga per dos euros. Ets una àvia espavilada.

Joana ha dit...

Jugant, aprenent, estimant...
M'agrada veure la imatge de tots dos :)
Ets una àvia àvia.

iruna ha dit...

ai, arare...
estic plorant, mecasondena.

m'ha agradat molt trobar-te ara jugant amb lo martí d'esta manera tan sensacional amb les lletres.

i no sabia que tornaves a escriure aquí, bandidota.

segur que sa mare vol estar molt temps amb ell, però... veus quins moments tan al·lucinants poden passar també quan los menuts no estan amb les mares?? :)

quina plorera.......

(torno a enllaçar-te, mare-àvia-dona-personista-mestra!)

Garbí24 ha dit...

Aquestes estones no tenen preu......
Per cert a TV8 surts molt guapa...;)

Montse ha dit...

ui, moltes gràcies Garbi!

és cert, aquestes estones valen un imperi (no ho he pogut dir a la tele perquè van "a preu fet") però m'hauria encantat poder comentar el que es sent quan comparteixes amb un nét quan jugues amb ell i no importa res més al món, ni la crisi ni res de res...

Benvingut al blog de l'àvia!

Anònim ha dit...

A tots plegats: disculpeu que no hagués contestat abans... he anat de bòlid! (bòlit?)

Iruneta, no ploris, que després se't quedaran els ullets inflats ;)

Joana, no sé si existeix la paraula "aviassa" (?)

Paseante, tal com està la cosa val la pena estalviar! si es pot jugar per dos euros, millor :D

Pilar, jo amb tu aprenc a cada post teu!!

Zel, jo em vaig haver d'estudiar això "de les zones" hehehe, al cap i a la fi, què més dóna? el que cal fer és aprofitar el moment en el qual els infants estan disposats a interioritzar... veritat?

Montse (avui tornem a estar tontets, amb Blogger, i no em deixa entrar, aix...)