La impressió que vaig tenir en acabar, va ser que molts havíeu interpretat més la part tècnica que la part emocional del que vaig dir: segurament, deu ser perquè hi vaig posar massa èmfasi. Espero i desitjo que als tallers us quedi més clar el que vull dir:
Bàsicament, que el llenguatge es dóna quan hi ha situacions d'interacció. I vosaltres, tots i totes els que éreu a la xerrada, poseu als vostres infants en situació d'interacció en cada moment de la vostra vida. Quin millor contacte hi pot haver que el contacte cos a cos, mirada amb mirada, carícia amb somriure?
Quina millor comunicació que els actes d'amor que els dediqueu als vostres nadons?
Bones vacances a tots i a totes! Jo no marxo pas, aquests dies, així que segurament em trobareu per aquí. Si voleu venir a menjar xocolata, ja ho sabeu, sereu benvinguts, com sempre!
3 comentaris:
Quina lliçó, senyora super tot (mare, mestra, àvia) D'això n'hauríem d'aprendre!
Petonassos, jo tampoc marxo!
Jo cada dia aprenc d'aquest grupet de mares i pares, creu-me, i em fascina veure que a la meva edat em queda tant per aprendre!
Una abraçada!
Boniques paraules...i amb molta raó.
Llàstima d'aquells que "no tenen temps" per gaudir-ne.
Gràcies,Montse.
Publica un comentari a l'entrada