dimarts, 26 de maig de 2009

Diumenge en família


Llàstima que no tinc cap foto (de moment) perquè diumenge a la tarda, a casa d'en Martí es va fer una festa familiar deliciosa, amb motiu de l'aniversari de la Violeta. Deliciosa per les persones que hi havia, pel berenar al que no ens vam poder resistir i, sobre tot, i per mi, per l'estona amb en Martí, que cada dia està més preciós!
Va ser una mena de comiat, per nosaltres, que, si els déus ens deixen, marxarem dijous o divendres i ja no el veurem fins a mitjans de juliol. Estic seguríssima que quan tornem ja no m'arribarà al genoll sinó a mitja cuixa (al menys) i que xerrarà (encara més).
Marxar de viatge sempre és motiu d'alegria, si el viatge és programat i meravellós. Però deixar la família "a casa" i sobretot, deixar el nét... com ho podria explicar... vaja, que em sembla que el trobarem a faltar moltíssim!


Aquest post és el darrer des de casa. No sé si tindré connexió, espero que segons els llocs per on anem passant, n'hi haurà o no. Així que, d'alguna manera, no és que me'n vagi del tot, però diguem que no serà tan fàcil escriure com ho és ara, amb la connexió permanent.
Per molts anys, Violeta, no cal que et digui que siguis molt feliç, perquè ja ho ets! (afortunadament)

Martí... encara et faré un petonet abans de marxar!

4 comentaris:

Carme ha dit...

Bon viatge, preciosa, espero que de tant en tant sentirem una mica l'olor del teu mar...

Gatot ha dit...

bon viatge, Montse/Arare...!

així que no farem el cafè abans d'embarcar-te? mecatxis... et perdràs una abraçada d'aquelles, eh? :)

petonassos, wapa!

Evonica ha dit...

Que et vagi molt bé!
Gaudeix...que per això hauríem de viure!!
Una abraçada!

Joan Martín ha dit...

Que vagi tot molt bé. Bon viatge.