dimarts, 12 de maig del 2009

Avui


Aquesta tarda la Violeta i en Martí ens han vingut a portar un bé de déu de cireres... mmm, que bones eren! (ja no en queda ni una)

L'altre dia vaig abraçar en Martí a la platja, mentre amb una mà tenia agafada la Taca - a la platja hi havia massa gent com per deixar-la "suelta - i no em vaig adonar com m'he adonat avui de com ha crescut! Ja m'arriba al genoll!

Me l'he endut a l'habitació i li he ensenyat les meves capsetes plenes de tresors: Hi ha una capseta blava amb gometes de tots colors pels cabells (quan n'hi ha per recollir-los) que ell fa servir de polseres i quan en porta tres o quatre, fa una estrebada de braç i totes van a parar a damunt del llit. Aplaudeix, divertit, i riu fent una carona que és per menjar-se'l!

A una altra capseta hi ha collarets de diferents mides i colors, algun encara de l'època hippie! N'ha agafat un de vidres de coloraines i li ha agradat ficar-lo a una caixeta buida i tapar-la. La musiqueta que feia després, en remenar -la com si fos una maraca, era prou divertida!

Quan s'ha cansat de veure tresors m'ha ajudat a guardar-los tots i un cop tot endreçat ha volgut entretenir-se amb el que ja és "la seva discoteca" particular... encenent i apagant els llums de la dutxa.

Amb el seu somriure de dues dentetes, el blau dels ullets i la finor dels seus cabells m'ha deixat un gustet molt més dolç que les cireres!

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ai! que en són de bonics! I dolcets!

Evonica ha dit...

Hola Montse...
Dilluns jo estava pensant el mateix que tú amb el meu Joan petit.
De la sort que tinc de no treballar i dedicar-me a gaudir d'aquest espai de temps de veure'l crèixer.
Em fa pena pensar que el temps passat no tornarà.
Aix!Que m'emociono...
Ara ell també està pe menjar-se'l!Però dic per una mare...no té gaire mèrit,no?
Jo sempre he pensat que ,si podia,volia tenir fills seguidets.Però ara,tinc la sensació que en quan tingui un altre em perdré coses del Joan i no puc evitar de pensar en to de pena.(Tot i així,m'agradaria tenir un parell més!Jajaja).

iruna ha dit...

montse...!

una discoteca a la dutxa! caramba :)

m'ha fet gràcia això que dius que ja t'arriba al genoll :)

lo teu post d'àvia enamorada també és encara més dolç que les cireres.

una abraçada

rebaixes ha dit...

Aquest menut et dona una dolçor que mai havies sentit... A tots els avis ens passa, és una sort poder gaudir d'un segona maternitat o paternitat... Un petonet pel Martí i posat el babero, tu, no ell. Anton.

inLove ha dit...

Hola Montse!
M'alegra veure qui hi ha àvies tant divertides i marxoses com tu!
Veien el seguit d'activitats que prepares per a en Martí vull fer-te una nova proposta que no sé pas si ja la tindreu, perquè veig que d'imaginació no te'n falta!
Jo ho tinc a la llar d'infants on treballo per a les classes dels nens i nenes a partir d'un any i mig fins a tres anys, però jo la utilitzo també per als més menuts!
Es tracta d'agafar un maletí d'aquells compactes tan durs o una capsa maca on a dins hi hagi titelles o ninotets que condueixin a una cançó determinada.
Cada dia l'infant pot escollir alguna de les capses i descobrir que s'hi amaga a dins, un cop es veu la sorpresa es canta una canço relacionada amb l'objecte.
Per exemple nosaltres tenim un maletí i alguns dies, quan hi ha una estona tranquila ens asseiem tots i surten alguns personatges a visitar-nos i a cantar-nos les seves cançons. Perquè et facis una idea tenim un titella d'esquirol (amb una pinya sencera i una altre de menjada que fa un efecte preciós que als nens els hi encanta), altres titelles grans de pelux com el sol, la marieta, una granota, una formiga...després tenim el patufet (i anem a la cuina a demanar un tros de col), una formiga, un peix, un tub per fer bombolles, una flauta (amb la que toquem algunes de les cançons)...
és una idea original que encanta als infants, es qüestió d'anar recopliant objectes que siguin màgics per a ells.
Si al final ho portes a terme ja em diràs si li agrada!!
Una abraçada!

el paseante ha dit...

El Martí és el teu Barça: et fa caure la baba. Crec que necessites un pitet, més que ell :-)

zel ha dit...

És que enamoren... jo sóc tia àvia, que sembla que no es pot comparar, però sí, fa una il.lusió!!!!!! Me'l menjo, quan el veig. Petons, princesa!

jo artin au ha dit...

regalitu: PACK ANTICRISI: POST, LLIBRE I MÚSICA GRATIS: http://morter.blogspot.com/2009/05/moviments.html