imatge d'internetHalliday, als anys 70, va fer una anàlisi completíssima, després de fer un estudi amb les produccions verbals del seu fill Nigel, a partir dels 9 mesos. Ell va adoptar el punt de vista funcional, segons el qual, ell considera que ja hi ha llenguatge a partir del moment en què es donen expressions significatives. Ell estudia el sistema lingüístic infantil abans que apareguin les paraules o les estructures del llenguatge adult.
La seva anàlisi marca tres fases, avui parlem de la primera d'aquestes fases, que va dels 9 mesos als 16 i 1/2, on comencen a aparèixer significacions. Diu que això comença a succeir cap als deu mesos i mig, ja que als 9 mesos, les vocalitzacions de Nigel encara es troben en el període prelingüístic. Ell troba, en el periode mencionat, aquestes quatre funcions:
- Instrumental (lús del llenguatge per a satisfer els seus desitjos. Normalment queda clar el que vol a través del context)
- Reguladora (Intent de modificar la conducta dels que l'envolten. Per exemple, fent que li donin menjar o que el canviïn o que l'agafin)
- Interactiva (S'estableixen i es mantenen contactes amb allò que és interessant pel nen)
- Personal (el nen expressa la seva pròpia individualitat i autoconsciència)
Extret de "El desarrollo de la comunicación en el niño", d'Humbert Boada.
Anthropos.Editorial del Hombre
4 comentaris:
Que difícil em sembla delimitar bé, quan es dóna una expressió significativa!
T'estàs convertint en una àvia professional :-)
Si, Carme, jo admiro veritablement aquests que han estudiat el desenvolupament del llenguatge: és fascinant!
Paseante, és que el tema m'encanta, apart de la vocació d'àvia, ep!
Publica un comentari a l'entrada