dimarts, 21 d’octubre de 2008

Sentència pròpia sense gaire fonament

El més bonic per una mare i per un pare a les cinc del matí és tenir el seu nadó al costat, sentir com respira i/o com plora, canviar-lo, donar-li el pit (la mare), comprovar que va creixent i tenir la certesa que "aquella personeta l'hem feta nosaltres"...

El més bonic per una àvia i per un avi a les cinc del matí és saber que el seu nét respira i/o plora, comprovar que va creixent i tenir la certesa que "aquella personeta l'han feta els seus pares" i que, per sort, ara és al costat d'ells! (o sigui que vas a fer un pipí i te'n tornes al llit)

8 comentaris:

Carme ha dit...

Montse, prepara't, tinc una confidència greu i vergonyosa... Sóc una àvia desnaturalitzada? A les cinc del matí, gairebé mai no acostumo a pensar en el meu nét ni en aquestes filosofies profundes sobre la seva vida...

Ja tinc feina a reflexionar per tot el dia. Una abraçada ben grossa, d'àvia primerenca desnaturalitzada, a àvia primerenca com cal.

Joana ha dit...

El més bonic per a un nadó és...sentir-se estimat per els pares que estan al seu costat i per els àvis que estan dormint tranquilament.
Moltes felicitats i gràcies per la xocolata!
un abraçada wapa!

Montse...Arare ha dit...

Oh, Carme, vade retroooooooo! Àvia desnaturalitzada!!!
Et confessaré que el pensament filosòfic m'ha vingut a les 8, no pas a les 5, però a que molava més a les 5 de la matinada, eh? eh? eh?
;D

Montse...Arare ha dit...

Efectivament, Joana, això és el més important. N'anirem parlant... avis i no avis. Una abraçada i gràcies per passar per aquest nou niu (uix, no sé si sona bé o és cacofònic, això de nou niu)
:)**

Pía ha dit...

Per una que no és àvia, a les cinc de la matinada aixecar-se i anar a fer un pipi, tornar-s'en al llit i pensar que al hemisferi nort ja estan aixecats i tu tornes a dormirt'en.
Mmmm, què bona aquesta xocolata, Montse!
:)

Recomano un blog (BESTIARIA) d'una escritora argentina que es diu Carolina Aguirre que no té desperdici.
Una abraçada.

Pía ha dit...

Perdoneu la moléstia:

Quin dia es fa el canvi d'hora a Espanya? Gràcies!
Una abraçada

Montse...Arare ha dit...

Pia, digue'm desnaturalitzada (com a la Carme) perquè jo no me'n recordo mai, a les cinc del matí, que els de l'altre hemisferi estan desperts!!! A tu se't pot perdonar perquè no ets àvia, va, no t'ho tindrem en compte, ai, em sembla que m'estic embolicant!
:D
D'això del canvi d'hora, doncs diria que és aquest proper cap de setmana, però no n'estic del tot segura, si hi ha algú que n'estigui ben informat... que ens ho digui!

Un petonet.

Pía ha dit...

No t'en recordes perquè estem dormint, àvia. No perquè siguis desnaturaliztada. Entens?
;-)

Bé, petons i fin una altra estona.