La Carme està fent un curs molt interessant. L'altre dia ens preguntava als seus lectors i comentaristes "Com pensem". Hi ha dedicat dos posts, aquest al que us envio i el següent. Llegiu-los tots dos perquè són força interessants.
Quan vaig llegir les diverses respostes i vaig dir-hi la meva, la qual cosa em va fer reflexionar una bona estona, vaig pensar que m'agradaria molt saber
com penseu que pensen els vostres nadons.
Com creieu que pensen, els vostres fills, néts, nebots, germans...?
Què creieu que pensen?
No cal que la resposta es refereixi només als nadons, també valen els nens més grandets!
_____________________________
CREATIVITAT
Us deixo unes imatges divertides que em va enviar la Trini, perquè veieu que la seva creativitat!
Què es pot fer, amb una gorra de cop, quan ja no es fa servir per al que originàriament havia estat pensada?... doncs... això:
Moltes gràcies, Trini, és una idea fantàstica, útil i divertida a l'hora!
3 comentaris:
Quina sorpresa! No esperava trobar aquí el meu "Com pensem".
La pregunta que fas és realment difícil. Com creiem que pensen els nens petits... Doncs si deixeu que ho dedueixi una mica... primer de tot han de pensar en sensacions i moviments, després van i ncorporant les imatges. Jo crec que, ara, a 9 mesos, en Guillem pot pensar per imatges, ja que a vegades estira cap allà on vol anar i sembla que tingui una imatge clara del que espera trobar. I finalment amb l'adquisició del llenguatge deuen poder començar a pensar en paraules. I quan ho tenen tot al complet, doncs com els adults, pensen de les tres maneres , però mica en mica en va predominant una sobre els altres, cadascú la seva.
montse...
això del barret de cop, és una txitxonera??
què bonic, l'invent de la trini!
ben bé una imatge de "pensament i creativitat".
bona nit
Aquesta pregunta és molt difícil! He intentat pensar-hi però no tinc temps per pensar-hi tant... quan estic a mig pensament en Martí em crida, jajaja!
Jo crec que en Martí, per exemple, no pensa com pensem nosaltres, sinó que actua per impulsos i per experiència. O sigui, ell sap què vol perquè sap què li agrada i fa tot el què pot per aconseguir-ho, i a trevés de l'experiència que ja té, actua. Si surt bé, sent alegria, si surt malament, frustració. Penso, doncs, que sent, no crec pas que pensi res. Diuen que no és fins a partir dels 2 anys que comencen a ser capaços de raonar.
De totes maneres, hi hauria de pensar molt per estar 100% segura del què estic dient, però vaja, diria que sí, que això, jajajaja!
Publica un comentari a l'entrada