"Com que m'han tret el comandament de la tele, que era el que jo volia, no em deixen tocar les espelmes, que m'encanten, i a mesura que m'hi acosto em treuen del davant l'aigua del gos, el menjar del gat i la petita escultura de l'entrad, que són els millors tresors per jugar... doncs m'hauré d'entretenir amb els diaris... i amb la funda de la càmera de fotos! "
Es veu que aquest noi juga molt bé amb la pilota petita, perquè estan tots esverats i contents, mirant-lo!
7 comentaris:
jajajajajaja el Guillem fa el mateix!!!! Li encanta tocar la tele i el comandament !!
Vaja!
Al Joan petit..igual!
Però ara s'ha aficionat a obrir llums(tancar no arriba),obrir el calaix de la roba i destapar la caixa dels mitjons,baixar les persianes dels balcons...i obrir la porta del congelador!!!
Ai,ai,ai!!!
jejejejejeje
La Laia ja està en un altre "punt" Obre ella sola el DVD i hi posa el que li interessa (si li deixem claR! uffffffffff)
Que guapo està!
Vols dir, Iris, que no és que els encanta en Nadal? ;)
és broma. Els comandaments els porten bojos, com als seus pares "abans" els portaven bojos els comandaments de la cuina o el telèfon (fix, que encara no hi havia mòbil)
i és que en el fons, tots som tan diferents i tan iguals!!!
Evonica, obrir calaixos i buidar-los és la primera etapa. Més endavant també ho "endreçarà" tot, a la seva manera, és clar! ;)
ufffffff, Marta, vigila amb aquelles pelis que no vulguis que vegi :)
ep! em refereixo, evidentment, a les pelis de guerra i violència!
Una abraçada.
Montse, quan vaig ficar al blog aquest poema de Gonzalo vaig pensar en tú i en el teu blog. Un poema que parla dels avis i els seus sentiments.
Dona-li una miradeta, superavia:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2009/02/naix-un-avi-poesia-en-homenatge-als.html
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada