divendres, 16 d’octubre de 2009

Un malson amb final feliç

Avui he tingut un somni horrorós.
He somiat que tenia un fill i li donava pit, però el nen es deshidratava, vomitava tota la llet que prenia i s'anava fonent, fonent, fonent, fins que ha quedat com un nino aixafat per un camió, així de pla.
En el meu desesper, li he fet el boca a boca durant molta estona, suant i patint, fins que he aconseguit que revisqués i me l'he pogut tornar a posar al pit. S'hi ha agafat, per sort.
Llavors m'he despertat plorant.

Preferiria que ningú no interpretés aquest somni i per sort, en Martí no el sap llegir, encara.

Però cada dia em faig una mica més "fan" de la lactància materna fins que es pugui.

Potser a una àvia ja no li toca, pensar en aquests temes... potser no.

Imatge extreta de google, que pertany a l'associació Alba, que és un grup d'ajuda a la lactància materna.

6 comentaris:

el paseante ha dit...

És estrany el somni, i el podria mirar d'interpretar. Però no ho faré. En qualsevol cas, crec que era un somni positiu.

zel ha dit...

Jo somio tantes coses estranyes, que dec ser més rara jo que els somnis...

petrons estimada guapa del meu cor!

Evonica ha dit...

Buff...quina angoixa!!!
Oblida aquest malson i vés a veure al Martí...que segur que està gran i preciós!!
Petonets

Arare ha dit...

Paseante, fes-ho, va. Interpreta'l però envia-m'ho al meu mail, d'acord? t'ho agrairé :)

Gràcies, interpretador de somnis :D

Arare ha dit...

Zel, jo somnio cada nit i recordo els somnis per unes hores, després, a poc a poc se'm van oblidant. N'hi ha algun de recurrent... devem ser vbitxos raros, tu i jo, hehehe!

Arare ha dit...

Evonica, el nadó del somni no eraq en Martí, era fill meu, però cap dels meus fills, no sé si m'explico.

Però és veritat: val més oblidar-se'n i anar a veure'l, és moooooooooolt millor!!!