dijous, 2 de juliol del 2009

Parèntesi

Ahir a la tarda vam arribar a Blanes. Vam venir per passar uns dies, veure en Martí, i, evidentment, tots els fills i la besàvia i també per resoldre alguns temes de salut. El primer que vam fer va ser passar un momentet a saludar la Violeta i en Martí - en Jordi era a la feina- i vam descobrir un Martí que ja sap dir el seu nom, que ja sap quants anys té, que no para quiet investigant-ho tot i ensenyant-nos tot allò que atrau la seva atenció. Tot això ja ho feia, quan vam marxar (excepte dir el seu nom) però ara ho fa "amb coneixement de causa". No faré cap referència a cap mena de teoria.
A la teoria vital em remeto: una mare i un pare, acompanyant el seu fill en la trajectòria - de vegades dura, de vegades dolça - de la seva vida.
No diré que em va caure la bava. Només que vaig tornar a al·lucinar.
Aquí deixo un video perquè se'l miri en Martí. A veure si li agrada. Quan sigui gran ja parlarem de simbolismes i significats. En aquest moment, que es diverteixi i prou!

6 comentaris:

el paseante ha dit...

Quan tornis del viatge, el Martí ja sabrà fer les cel.lebres tres repeticions de la seva àvia, en plan "ep, ep, ep". :-)

Abogadaenbcn ha dit...

GENIAL!!!

Sàlvia ha dit...

T'envie un llençol de colorins per arreplegar-te la bava. M'encanta l'orgull d'àvia que hi tens. Martí pot estar feliç de tenir-vos per família. Quin goig!

Bon estiu i bones vacances. M'imagino que el viatge haurà anat tope bé!

Besadetes

jo artin au ha dit...

Vet aquí el difícil pels pares: l'oportunitat d'acompanyar i de deixar anar.
Salutacions

Anònim ha dit...

APA REINA,QUE FINS I TOT PARLAR DE AQUEST BLOC RAC 1.
JUGANT AMB BCN.

Montse ha dit...

Gràcies a tots.

Ual-laaaaaaa, és veritat, que han parlat del blog a Rac 1? gairebé no m'ho puc creure (no serà que hi ha algun altre diari d'alguna altra àvia que escrigui millor?)

Petons a tots des de Port sur Saône.