dissabte, 3 de gener del 2009

Ja vénen els Reis



Petitet meu:


S'acosta la nit més màgica de tot l'any. Serà la teva primera vegada, el primer cop que portaràs (o et portaran, que encara ets molt petitó) el fanalet encès per rebre els Reis Mags quan baixin del seu vaixell, que ve de l'Orient per portar regals als nens i nenes que teniu la sort de viure a l'Occident.


Una paradoxa, Martí, molt difícil d'entendre. Tan difícil, que cal haver madurat per veure que les coses haurien de canviar algun dia. I tota una vida per adonar-se que, malgrat els esforços innocents d'alguns, hi ha una colla de gent dolenta que no deixa que les coses canviïn. Però no t'amarguis, encara no.


Sigues feliç i prepara't, perquè vénen dies d'il·lusions per als petits innocents com tu!


___________________


Imatge de google: ITALIA FLORENCIA GALERIA DE LOS UFFIZI *ADORACION DE LOS MAGOS- 1504 Obra de DURERO ALBERTO 1471/1528


De dibuixets en veuràs molts. Però així que puguem mirar llibres, l'àvia t'ensenyarà, també, pintures de senyors importants, que se'n diuen artistes. Grans artistes de la pintura. Però ja en parlarem quan toqui, eh?

14 comentaris:

rebaixes ha dit...

No el despertis, encara, que dormi en el innocent tarannà, ja li vindrà el mal temps, les barrufades de les que ningú es pot lliurar. Que visqui aquest moment complagut i fent-te feliç a tu i als seus.Un petonet tendre per als dos.Anton.

Montse ha dit...

Gràcies, Anton. De vegades ens sentim culpables perquè som feliços... quan sabem que hi ha tanta gent que, objectivament, no ho pot ser.

Un altre petonet per tu. Que et portin moltes coses els Reis!

Anònim ha dit...

quina carta més bonica li has escrit al martí, montse.

penso que això que diu l'anton també és cert: tot va arribant, i avançar patiments... ja arribaran. de fet, ell ja deu tenir els seus propis sofriments, quan li creix una dent, o quan li fa mal la panxa, o quan nota que a algú li passa alguna cosa desagradable... vés a saber, tot el què sent...

però t'imagino transmetent-li això que dius amb la mirada, amb les mans, quan l'abraces, quan estàs al seu costat, quan sentiu o penseu l'un en l'altre...

ell deu notar les coses boniques que li dius... i també les tristes. les tristes ho són molt. però les boniques també!

saps què em va dir l'aicard l'altre dia? que els reis no existixen. li vaig preguntar, "i qui porta els regals?", i ell me va dir: "los porten ells igualment". quines coses, eh? :)
al seu interior, se pot no existir i portar regals igualment...

una abraçada, montse

el paseante ha dit...

Esperem que quan tingui la nostra edat conegui un món diferent a l'actual. De moment que rebi peucs i algun ninot de drap. Que passeu uns bons Reis tots dos.

Montse ha dit...

És que, Iruna, dona, com és que no saps que els Reis, encara que no existeixin, porten regals a tothom? Ja ho diu la cançó! "Els Reis d'Orient porten coses a la gent"

Gràcies per passar per ca l'àvia!

Montse ha dit...

Gràcies per venir a ca l'àvia, Paseante! Que et portin moltes coses a tu, oncle devot del teu nebot (hala, però si rima i tot!!!)
:)

fractal ha dit...

... que hi hagi moltes cartes com la que tu has escrit
i somriure de nens
que es mantingui l'atenció posada en alguna cosa important i sempre més enllà del diners...


M'ha agradat molt aquest post
.

Abogadaenbcn ha dit...

Bon dia! moltes felicitats per ser àvia i per el blog. Me l'apunto a la llista per passejar-me per aquí sovint. Vaig a posar-me al dia dels posts que has escrit en aquest nova etapa!

Bon any i enhorabona per aquest menut tan maquíssim que t'ha fet àvia!!!!!

Violeta ha dit...

En Martí portarà un fanalet en forma de peix, amb la seva llumeta, per il·luminar el camí dels 3 Reis, perquè no es perdin i arribin a bon port. I anirà envoltat de gorro i bufanda i jaqueta i amor i màgia que entre tots li donem.

jo artin au ha dit...

Si té una àvia que sempre escriu des del SEU mar, el més provable és que mai s'amargui, sinó que més aviat rebi el temperat caliu d'un mar que suavitza els rigors del temps. Adquirirà altres formes de sensibilitat que l'amargor. Com a molt rebrà la sal, la dolça sal d'un mar de mil blaus.
(He vist que estaves en el meu blog, m'ha fet il·lusió, brindo per una llarga comunicació)

Montse ha dit...

Gràcies, Fractal, això vol dir que has entès tota la seva essència :) Un petó i un somriure!

Montse ha dit...

Abogada en BCN, aquí estem, "discutint" de coses d'educació, de pares, de fills, d'avis, de iaies, de tiets, d'oncles, etc... Molt benvinguda!!! esperem que hi diguis la teva sempre que et vingui bé. Petonet.

Montse ha dit...

Violeta, ha estat realment màgic, eh? malgrat que els Reis l'han despertat ;)

m'ha encantat veure els vostres somriures... una abraçada!

Montse ha dit...

Joan Martín, em va gradar molt, el teu blog, o sigui que t'aniré llegint. Espero i desitjo que continuem "veient-nos" per aquest mitjà que tenim a l'abast! Una abraçada i fins a sempre!