Avis, àvies, oncles, ties, educadors...som-hi!

Imatge: Maternitat- Guayasamín

Del blog pell a pell - que recomano a mares, pares, tiets, tietes, educadors en general- m'he emportat aquesta llista de bibliografia.

Jo n'he llegit uns quants, però no pas tots!

He de confessar que hi ha algunes coses que m'han costat - i no pas poc- d'acceptar. Però pensant-hi bé, reflexionant-hi, he acabat reconeixent allò tan típic i tan tòpic però tan real: "No tot el que es feia abans era millor", éssent abans les tres dècades que em precedeixen. Perquè abans d'abans, jo encara no em plantejava res  entorn del tema criança. I quan vaig haver de criar jo, vaig  creure cegament els patrons de conducta que em recomanaven ginecòleg-tocòleg, llevadores, infermeres, amigues, etc... perquè en aquells moments no ens plantejàvem res més que criar de pressa per poder continuar treballant (que aquesta és una altra qüestió que avui no toca).

També he de confessar que de tot el que he après - i que no paro d'intentar aprendre-  encara no ho he acceptat tot. Hi ha alguns costums actuals que m'estan costant molt de pair. Però els respecto, perquè, malgrat que el cap em fa tirar per un cantó, de vegades, el cor em faria tirar per l'altre, no sempre l'adequat, segons els anomenats costums actuals, extrets, com dic, molts d'ells, de les teories d'alguns dels llibres que cita la propietària del blog que us esmento i que us recomano.

I sense més embuts, aquí va la llista:

-“El concepto del Continuum”, Jean Liedloff


- “Educar para ser” Rebeca Wild

- “Libertad y limites, amor y respeto”, Rebeca Wild

- “Un regalo para toda la vida”, Carlos González

- “Bésame mucho”. Carlos González.

- “Mi niño no me come”. Carlos González.

- “No llores más” Sheila Kitzinger

- “La rebelión del Hades”. Casilda Rodrigáñez.

- “La represión del deseo materno”. Casilda Rodrigáñez.

- “La sexualidad y el funcionamiento de la dominación”. Casilda Rodrigáñez

- “Las hijas de Hirkani”. Editado por La Liga de la Leche

- “La maternidad y el encuentro con la propia sombra”. Laura Gutman

- “Moverse en libertad”. Emmy Pikler

- “Parent Effectiveness Training”. Thomas Gordon.

- “Cómo hablar para que sus hijos le escuchen”. Adele Faber y Elaine Mazlish.

- “El desafío del bilingüismo”. Barbara Abdelilah Bauer.

- “Summerhill: A Radical Approach to Child Rearing”. A.S. Neill

- ” Birth reborn: What Childbirth Should Be”. Michel Odent

- “El saber proscrito”. Alice Miller.

- “Por tu propio bien”. Alice Miller.

- ” La madurez de Eva”. Alice Miller.

- “El drama del niño dotado”. Alice Miller.

- “Los vínculos afectivos: Formación, Desarrollo y Pérdida”. John Bowlby

- “No hay padres perfectos”. Bruno Bettelheim.

- “Dialogues with Mothers”. Bruno Bettelheim.

- “Psicoanálisis de los cuentos de hadas”. Bruno Bettelheim.

- “How babies talk”. Roberta Michnik.

- “La ciudad de los niños”. Francesco Tonucci.

- “Cómo criar a un hijo sano a pesar de su médico”Robert S. Mendelsohn

- “L’infanzia”. Luigia Camaioni.

- “Early socialisation: Sociability and Attachment”. Cara Flanagan.

- “Felices sueños”. Elizabeth Pantley.

- “La familia es competente”. Jesper Juul.

- “La pedagogia della lumaca”. Gianfranco Zavalloni.

ensabonar-se el cap

Estava escrivint i de cop he esborrat una paraula i se m'ha començat a esborrar tot, tot i tot el post que tenia gairebé fet. Quina ràbia! Quan me n'he adonat que la tecla d'esborrar se m'havia travat ja no quedava res, només la meva cara de babau! (les àvies tenen cara de babau o de babaua?)

Explicava com hem rigut amb en Martí mentre el dutxava i ell m'ensenyava com de gran s'ha fet, que ja es sap ensabonar el cap tot sol. Jo no recordo si el seu pare i els seus oncles s'ensabonaven sols el cap als tres anys, segurament si. El que passa és que la memòria fa una mica el ronso i això permet que l'àvia no deixi de ser una àvia-que-li-cau-la-bava!

Mentre en Martí era a la dutxa, en Caïm li explicava al seu pare que ta-ta-ta-ta-ta i a més, ta-ta-ta-ta-ta i ta. L'hem sentit i  ens ha fet riure, la xerrameca. Com les pessigolletes de després, en eixugar-se amb aquella tovallola taaaaaaaaaan gran i tan suau...

Mai no recullo la cuina amb un somriure tan ample com el dia que vénen a sopar!

Tornem-hi?

Feia dies que m'estava plantejant si tornar o no tornar.

He estat uns mesos en els quals no tenia massa ganes d'escriure sobre avis i àvies, sobre néts i nétes. És que no sempre una té les mateixes necessitats.

El cas és que aquest matí m'he trobat a la bústia un comentari d'un pare primerenc a un apunt de fa força temps i mentre el responia m'han vingut ganes de reprendre l'espai.

Diumenge vam celebrar l'aniversari de la mare d'en Martí i en Caïm i vaig aprofitar per observar els canvis que s'han anat donant en tots dos.

En Martí ha evolucionat tant! el veia jugar a pilota i fer anar els cotxets amb els seus cosins i pensava com n'és d'elàstic  el temps, com s'estira i s'arronsa, depenent del punt de vista que adoptem! tot just fa quatre dies (que en realitat són tres anys i quatre mesos) que va néixer i mite'l!

No vull filosofar. Només m'ha vingut de gust tornar a encetar aquest espai. No sé amb quanta freqüència tornaré a escriure "aquí". Només sé que no vull que la caseta de l'àvia estigui sempre tancada.

Tampoc no sé si serà un blog d'àvia-àvia o si es convertirà en un blog de reflexions més o menys profundes o més o menys frívoles, depenent dels estats d'ànim... en definitiva, com el que sempre ha estat: un blog!

L'àvia tanca la paradeta

Ja no sóc una àvia primerenca, que ja tinc dos néts i això ja em dóna una altra categoria.

Moltes gràcies a tots i a totes aquells que m'heu acompanyat durant tot aquest temps.

Que mai no se us estronquin els somnis ni les il·lusions!

Fem una caseta amb grua?

- Àvia, que em cau la grua! Me l'enganxes sisplau?

- Ens ha quedat una caseta amb grua, increíble!

In-cre-ï-ble!!!!

Un poema

Deixo un poema de la meva amiga Isabel Barriel (del seu blog Poesiaula) per si algú li vol llegir al Martí o per si el voleu llegir als vostres fills, nebots, néts...

El paper

Abans jo era un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Ventall sota el vent,

a l'estiu gran ombrel·la,

a l'alba dolça poncella

i trist tronc al pic de l'hivern.

He sofert mutacions

a la meva essència,

he canviat l'estructura

per tornar a ser útil al món.

Sóc ara pla, llis i brillant,

de colors, reciclat o blanc,

net, sedós i tallant

lleuger, dúctil, versàtil, elegant...

Sóc amic de la lletra i la tinta,

sóc verge full per escriure,

fulla estampada de llibre;

pels àvids lectors, hores de plaer.

Pels escriptors, font de vida,

cos quotidià de llibretes, revistes,

receptes, instruccions i diaris

esquelet dels diccionaris,

suport pels mars i continents

als mapes dels atles,

tresor disfressat de diners,

bastida de partitures,

prospectes i cançoners,

faristol per a aquest poema,

redactar la carta als Reis

o dibuixar un arbre

amb nius al brancam,

grans fulles verdes

i flors oloroses

de suaus pètals blancs.

Sóc, amics, el paper.

Per cert, em vaig fer un regal. Em vaig comprar un llibre que es diu  Poesies amb suc.  És de La Galera i de molt diversos autors.  Dilluns passat, que vam tenir en Martí a casa una estona, li vaig llegir algun poema curtet i ens ho vam passar molt bé. En Martí té una edat en la què ja se li poden llegir poemes. I els accepta prou bé. Cal parar al cap d'uns minuts, però, per no cansar-lo.  Al llibre hi diu allò que no es pot reproduir per cap mitjà i tot allò, però un dia us en posaré alguna poesia perquè veieu que és un llibre interessant i del qual se'n pot treure - com el seu nom indica- força suc!

les imatges, tant de l'ocell de paper com de l'arbre, me les he baixat de google.

En Martí ja té 3 anys!

Per molts anys, Martí!

Et regalem aquesta cançó que vam trobar tots dos a la xarxa, un dia que buscàvem cançonetes, te'n recordes? I després va resultar que el pare ja te la cantava, i en anglès! així que... per tu!



Apa, que ja ets un nen de P3!

T'estimem, preciós!