dilluns, 1 de novembre del 2010

Un entrepà per sopar!

Ole, ole, quina careta de felicitat la d'en Martí, després de passar una bona estona amb els avis, els pares, el "tiet"... veure la seva llitera muntada (és una canya!) els llibres col·locats a l'estudi... quin goig fa, tot plegat, ja falta poquet per anar-hi!
Quin goig sopar un entrepà boníssim i unes patates fregides tota la família junta!
 i quina felicitat la dels avis per compartir-ho!

7 comentaris:

Pilar ha dit...

Hi ha moments que es mereixen un bon entrepà...El meu de tonyina, si us plau.

Violeta ha dit...

I la dels fills, agraïts i també encantats, per la casa, per l'ajuda, pel sopar... per la vida!

Carme Rosanas ha dit...

Una bona estona, junts... enhorabona i una abraçada.

Joana ha dit...

Segur que és el millor entrepà menjat i les millors patates...en companyia :)
Que bé Arare!

Assumpta ha dit...

Com diu la Joana, l'"exquisitesa" dels àpats la fa la companyia ;-)) però és que un bon entrepà i patates fregides és mooooolt bo!!

el paseante ha dit...

I hi ha gent que al.lucina sopant al Bulli.

Montse ha dit...

Paseante, no ho entenc! :D

Assumpta, les patates fregides "d'aquestes" són una "cotxinada" deliciosaaaaaaa! (per un dia de tant en tant, veritat?) ;)

Joana, el millor, de llarg!

Carme, aquestes estones són les que donen alegria de viure.

uix, Violeta, que em faràs plorarrrrrrrr

hmmm, tonyina, Pilar! el meu era de pernil ;)