Ole, ole, quina careta de felicitat la d'en Martí, després de passar una bona estona amb els avis, els pares, el "tiet"... veure la seva llitera muntada (és una canya!) els llibres col·locats a l'estudi... quin goig fa, tot plegat, ja falta poquet per anar-hi!
Quin goig sopar un entrepà boníssim i unes patates fregides tota la família junta!
i quina felicitat la dels avis per compartir-ho!
Si has pensat en mi
Fa 4 setmanes
7 comentaris:
Hi ha moments que es mereixen un bon entrepà...El meu de tonyina, si us plau.
I la dels fills, agraïts i també encantats, per la casa, per l'ajuda, pel sopar... per la vida!
Una bona estona, junts... enhorabona i una abraçada.
Segur que és el millor entrepà menjat i les millors patates...en companyia :)
Que bé Arare!
Com diu la Joana, l'"exquisitesa" dels àpats la fa la companyia ;-)) però és que un bon entrepà i patates fregides és mooooolt bo!!
I hi ha gent que al.lucina sopant al Bulli.
Paseante, no ho entenc! :D
Assumpta, les patates fregides "d'aquestes" són una "cotxinada" deliciosaaaaaaa! (per un dia de tant en tant, veritat?) ;)
Joana, el millor, de llarg!
Carme, aquestes estones són les que donen alegria de viure.
uix, Violeta, que em faràs plorarrrrrrrr
hmmm, tonyina, Pilar! el meu era de pernil ;)
Publica un comentari a l'entrada