En Caïm també té els ulls blaus, força més foscos que en Martí, però potser és que ja no recordo bé com eren els ulls d'en Martí a la mateixa edat que ara té en Caïm, és a dir, disset dies.
En Caïm té els ulls blau fosc i busca el pit i els braços de la mare, de la mateixa manera que ho feia en Martí.
En Martí juga amb tots plegats i de tant en tant diu que s'avorreix. Ahir, perquè no s'avorrís, vam fer un vaixell de paper que fèiem navegar damunt d'un bloc de propaganda d'un color blau brillant que era el mar. I dibuixàvem flors a partir de taques de tinta en una tarja de visita antiga que corria per la bossa de l'àvia (la meva bossa sempre és un niu de sorpreses)... i escrivíem MARTÍ i CAÏM, que porta dos punts.
De seguida aprendrà que els dos punts es diuen dièresi; és tan llest!!!!
Els meus néts tenen els ulls blaus!
imatge de google.
Si has pensat en mi
Fa 4 setmanes
10 comentaris:
UNA ANECDOTA PERSONAL:JO, TU JA SAPS EL MEU NOM,QUANT VAIG COMENCAR A TREBALLAR UN COMPANY EN VA PREGUNTAR EL MEU NOM....EN VA MIRAR I EN VA RESPONDRE "QUE HI FAREM,TOT SON GUSTOS,JO HAN DIC CAI-FAUST".EL LLEGUIR EL TEU POST HE FET MEMORIA.SI LA JUTGA SEGUEIX AIXI DE TANCADA,ESTA LA COSA FOTUDA. EL MEU FILL CONSULTARA AMB UN JUTGA AMIC,AVUI METEIX,PERO EL CRITERI ES INTRANSFERIBLE.
JUGANT....
Per nosaltres, el nostre nét és Caïm.
petonets, guapa!!!
Què macos perfavooort!!!! :DDDDD
És maco que cuidis el Martí. Ara s'ha de sentir més estimat que mai. I, en una propera vida, em demano ser nét teu, que vull tenir els ulls blaus :-)
El meu fill David, també té els ulls blaus i quan s'avorria jugàvem a fer vaixells, carros i colometes de paper, mentre la Mireya jugava a ser la gran i tot ho mirava amb els seus ulls marró fosc, quasi negres.
M'agraden els noms amb dièresi.
Per cert, quan vam inscriure a la Mireya en el registre no ens van permetre fer-ho posant Mireia. Podíem escollir entre Mirella i Mireya.
A ella li agrada la grafía que vam triar.
Paseante, això ho hauràs de parlar amb... com es deia aquell del codi genètic, el dels pèsols, el de... com coi es deia? arggggggggg, la meva meòriaaaaaaa!!!
Mendel! Mendeeeeeeeeeel!!!
Pilar, qualsevol forma de Mireia és una variant de María (diuen els enteraos) i per tant, no hauries hagut de tenir cap mena de problema amb Mireia. El que passa és que de vegades als registres hi ha una colla d'inútils queeeeeeeee...
ei, Abogada, tu comença a preparar la teva "pitufa" per "presentar-la" als meus néts ;)
Publica un comentari a l'entrada