dissabte, 26 de desembre del 2009

El nostre tió no té cara ni barretina!


imatge de google

Al pare i la mare els feia tanta il·lusió que cagués el tió a casa vostra, que els avis i la besàvia vam venir uns minuts abans de l'hora. L'Apu estava especialment manyac i demanava carícies. L'Antoniu s'ho mirava més de lluny. Aquella nova bèstia apareguda al menjador feia uns quants dies, a qui tothom es dedicava a alimentar i que tenien tapada amb una manta, no els devia fer gaire gràcia. Malgrat tot, sembla que van acabar per assumir-ho. La Taca no va venir, es va quedar a casa, amb cara de "avui tampoc no em treuen, aquesta gent"?

El tió, ben abrigat, va fer un primer pet, deixant anar pilotes de colors, que et vas afanyar a anar a buscar, tot enretirant la manta, mentre somreies davant d'aquella màgia.

Tot seguit, vam anar a cantar nadales i tu et miraves la besàvia que, amb la seva veueta prima, sense la força que hi havia donat la joventut, refilava com un ocellet: "La mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura, i a aprendre de lletra"

- Ep,ep,que el tió ha fet un altre pet!- digué la mare- i tots vam sortir a aixecar la manta de nou, per descobrir, amb els ulls plens de l'alegria del moment, els regals que, generosament, havia cagat aquesta vegada.

Així va ser durant uns llargs minuts, fins que el tronc va cagar unes peles de taronja i un bocinet de paper. Ja s'havia eixugat i no tenia intenció de repetir.

Tu estaves molt content, però el pare i la mare no hi cabien a la pell.

El pare, n'estic segura, recordava la mateixa cerimònia quan era petit i encara vivia el seu, de pare... i jo també.

L'avi estava emocionat i cofoi i la besàvia, amb unes ganes de cantar que no hi havia qui la parés. Potser per això el tió va ser tan generós!

I el tió va cagar, i ha passat un altre Nadal i vindrà un nou any, que serà aquell any en el qual tothom et preguntarà "quants anys tens?" i , posant dos ditets amunt, diràs: - Sis! - que és el que ens dius ara que ja en tens quasi dos i que ens fa riure tant... fins que sàpigues comptar... i vagis perdent aquella innocència que tots, en un moment o altre perdem, perquè així és la vida.

Bon Nadal, Martí! tots t'estimem!

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El tió de casa tampoc té cara ni barretina!

Celebro que ho passéssiu bé i que cagués molt el tió!

Montse ha dit...

Va ser molt bonic, Carme, gràcies, tot i que el teú mega-tió blocaire és una petita virtuomeravella (m'acabo d'inventar una paraula?) :)

el paseante ha dit...

Aisss, que ens fas caure la baba. M'ha agradat que el teu fill potser va recordar el seu pare, quan el feia cagar el tió. Escrius molt tendre.

Montse ha dit...

No ho sé, Paseante, potser només m'ho vaig imaginar jo, perquè jo mateixa pensava en quan ell era petit i ... però no val a mirar al passat, que diuen que no existeix i el futur està ple d'incògnites i el que de veritat tenim és el present i l'hem de viure a tope!!!

M. Antònia ha dit...

M'agrada el tió sense cara ni barretina. Tal com raja de la terra. A casa, aquest any, l'únic petit de 6 anys no hi era, estava amb l'altra àvia. Per això no vàrem fer tió, me'n recordo com tots disfrutàvem, de petits, amb les meves filles i amb els nets grans. No sé si arribaré a tenir besnets...ara a viure a tope el present com dius tu.

rebaixes ha dit...

Amb crosses, amb rems o amb la ploma o pinzell puguem acompanyar-vos en el periple d'aquest nou any que us desitjo ple de tot el més bo, Anton.

Evonica ha dit...

A casa dels cosins també vem fer el Tió...un tió amb 12 cosins!!!!
El nostre sí tenia cara i barretina!!Però se'ns va trencar el bastó de tant picar!!!jajajaja
El meu fill era el més petit...i es mirava tot una mica espantat(massa gent i massa crits...deuria pensar)però quan li va cagar un cavallet que cavalcava donant-li corda...la cara li va canviar!jajajaja

A casa meva mai hem fet Tió,només féiem Reis i per a mí segueix emocionant-me la cavalcada,la nit màgica i l'endemà al matí,en familia i...a obrir regals!!!

Bon Any a tots plè de moltes coses bones!!!
Gràcies Arare per fer-nos aquest blog bonic,tendre i amb tanta vida.
Molts petons!

Tecnologia Jordi ha dit...

Bon any nou, i per començar be l'any, t'espera un premi al meu bloc http://pelsnens.blogspot.com/2010/01/comencem-lany-amb-un-premi.html