dimecres, 14 d’octubre del 2009

Sopar

Avui en Martí m'ha trucat.

À-vi-aaaaaaaaa!
Hola preciós, com estàs?
...
...
...
BÉ!!!

Ja has sopat?

Xi  (Veu de fons "si només portes una cullerada")

I què sopes?
...
...
...
Pata.

I aquí s'ha acabat la informació. Segur que continuava menjant pasta... i un plàtan, o una figa, o...


El Paseante es va estranyar que en Martí mengés gapatxo... si el veiés menjar figues fliparia :)



A que no sabeu d'on vaig treure les figues per fer aquell pastís del qua vaig penjar la recepta a "Des del meu mar"? Doncs ara ja ho sabeu!

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina conversa més maca! El Guillem diu Ti per dir sí, tot són estils. :) en canvi pata... també ho diu i també serveix per moltes coses.

Montse ha dit...

Carme, per què no m'envies alguna foto actual d'en Guillem? si ho vols, és clar! i si em deixes, la penjaré aquí, a veure l'evolució que han fet...

el paseante ha dit...

Aisss, mira que no sóc massa de que em caigui la baba. Però amb aquests diàlegs teus amb el Martí... Aprofita aquesta etapa, que després es tornen més complicats. Però que t'he de dir a tu...

Evonica ha dit...

Ohhh!
El meu fill ara te 22 mesos i parla poquet(que s'entengui!).
Diu NO a tot...fins que li estic intentant ensenyar a que digui SÍ amb el cap.O sigui,que quan vol aigua i li pregunto... em diu que NO parlant però que si amb el cap...i quan no vol alguna cosa ...i li pregunto...em diu NO NO NO amb el cap ven quiet pq no tingui dubtes!!!jajajaja
Converses...quines ganes!!!
Però la veritat és que penso gaudir el moment i recordar aquestes vivències per explicar-li quan sigui gran!!!
Petonets

Montse ha dit...

Paseante, com a mare diria que sé moltes coses de les que poden passar, però t'asseguro que com a àvia no en tinc ni idea!
de tota manera cal aprofitar cada etapa perquè ja saps que la vida passa en un moment!

Montse ha dit...

Evonica, que macos són quan comencen a dir paraules amb intenció de comunicar, eh? :D

Si, quan són grans els encanta que els expliquem coses de quan eren petits i les paraules que distorsionaven i... buf, hi ha una bona quantitat de coses per explicar-los!

un petonet!