Volia fer un poster. Però per fer-lo es necessiten unes quantes coses: la primera, temps. La segona, paciència. Jo no em distingeixo especialment per la meva paciència, tot i que gairebé sempre que he començat alguna cosa, l'he acabat. Però això és diferent: no sé d'on treure el temps per "perdre", ja sabeu que darrerament vaig molt de bòlit, per circumstàncies que no sé si vénen al cas.
La besàvia d'en Martí - la meva mare- no està bé i estic força desbordada.
La primavera m'altera, però no pas com a la resta de la gent - digueu-me rara- a mi sempre m'ha afectat negativament, la primavera. Em costa adaptar-me a l'arribada del bon temps i sempre he portat millor l'anada de la calor al fred que del fred a la calor.
Com que m'hi he posat moltes vegades des que ho vaig dir i no me'n surto, aquí poso les fotos dels nens i nenes que em vau anar enviant. Us agraeixo el vostre interès i em comprometo a no fer propostes que després no pugui complir.
Una abraçada primaveral a tots... atximmm!
Els nens de les fotos (noteu que només hi ha una nena) ja deuen estar fent la mili!!
Si has pensat en mi
Fa 4 setmanes
10 comentaris:
Quin "bédedéu" de criatures...! Que bonics i boniques que són!
Ara...amb això de la mili gairebé m'agafa atximmm!!! i ja faig prou amb les al.lèrgies primaverals...(esperem que quan facin la majoria no haguem reculat tant que hagin d'anar-hi!!!).
Només hi ha una nena? La Sara i la Joana, no?
Una abraçada, Montse!
A la foto on diu Joana hi ha en Martí i el Didac (diria que són oncle i nebot) i l Joana és mare d'en Martí i àvia d'en Dídac... em sembla que va així, aix, ara no voldria equivocar-me!
Per cert, el nen de dintre la caixa és el meu nét, que també es diu Martí
quin embolic, hehehe!
at-t-t-txuuum!
montse...
quina colla! què guapos!
no patixques pel pòster, dona. ja és fet molt de venir i posar les fotos i donar senyals de vida.
cuida't molt, eh, cuidadora.
una abraçada, carinyeta
Gran y muy lindo trabajo! Ahora tenemos que hacer paz y alegria para todos los niños.
Abrazos.
Que bonics que són! Dóna gust de mirar-los.
No he dit res...
com que encara no controlo els "parentescus"...
En Martí...únic!!!
aaaatximmm!
jesús...
ai, no, Martí!
ara, un petonet!
qué guapissims tots!!!!!
Que bonics els records...Cuida la mare, que finalment, els altres ja s'espavilen...petons!
Merci Montse!!!!!
Aquestes fotos alegren la vista, l'ànima i el cor!!!!!
En aquesta foto en Martí sembla en Ferran :)
Publica un comentari a l'entrada