diumenge, 14 de desembre del 2008

Néts, nétes i altres variacions

Estimats avis, àvies, mares i pares, oncles i tietes, padrines i padrins:
Us faig una proposta. Per què no m'envieu una foto del vostre fill, filla, nét, néta, nebot o neboda, afillat o afillada... o el fill o filla, nét o néta, nebot o neboda del vostre company o companya?
ostres, quina manera de complicar-se la vida amb el llenguatge, quan tot podria ser tan fàcil com dir...
M'envieu una foto dels nens petits de la família? (ep, els de 18 anys i superiors no valen, eh? vull dir nens i nenes de ... posem 0 a 12 anys?) va! intentaré fer-ne un poster.
Per cert, ahir vaig assistir a una xerrada a l'Espai familiar que ha muntat la Violeta amb en Miquel, com a membres fundadors, però que en realitat es nodreix d'unes quantes famílies amb moltes ganes de fer les coses ben fetes, que busquen la veritat - tot i que costa molt de trobar, la veritat!- i que, de moment, en aquesta recerca, gaudeixen plegats. És una iniciativa molt maca. Des d'aquest humil blog, els felicito a tots!
La xerrada d'ahir, impartida per Núria Gibert, anava de la música en família, de com introduir la música en els nens petits... va ser molt i molt interessant.
Vet aquí dues propostes:
1) Els que ho desitgeu, envieu-me una foto al meu email.
2) M'expliqueu com us ho feu, per fer viure la música als vostres nens i nenes?


video: http://es.youtube.com/user/femmusica

12 comentaris:

Joana ha dit...

Ostres Montse ara mateix a la meva família tots son ganassos!
Però rumiare si trobo alguna foto d'aquestes edats per enviar-te. No serà familiar directe però ...també s'hi val?

Carme Rosanas ha dit...

Doncs t'envio d e seguida una foto del Guillem. Ara mateix és l'únic de la família propera amb menys de 12 anys.

A mi m'agrad a molt la m´ñusica, n'escolto, però no tinc ni idea de practicar-la. Només cantar una mica. Pel Guillem he buscat els llibres de cançons, n'he comprat de nous i he recuperat discos antics i CD nous de cançons infantils. Gairebé cad a matí que el tinc li c anto alguna cançó. De tant ent ant les poso amb disc.

el paseante ha dit...

Trobo que és una idea magnífica, però no hi podré participar. Només tinc nebots. I els seus pares no són massa partidaris de mostrar els seus fills per internet. N'estic segur que et quedarà un recull d'imatges molt especial.

Violeta ha dit...

Gràcies per les felicitacions! :)
La veritat, estic orgullosa de la feina que estem fent amb el nostre Espai, tot i que, per desgràcia, poca gent se'n beneficia.

Com fem música amb en Martí? Doncs jo sempre escolto música, i sap que la música tranquil·la toca a la tarda, per fer ioga, o per despertar-lo suaueta, li canto, ballem, a casa de l'avi Guinart remena instruments de percussió, a casa de l'àvia Montse pica el piano, jajaja (hi haurem d'enganxar una partitura, ja saps, perquè ho relacioni) i demanarem als Reis algun instrument guai i algun cançoner. I al febrer anirem de concert a l'Auditori.
I ell ja té les seves cançons preferides: El Gobinda per relaxar-se, i la sintonia del telenotícies per excitar-se i picar de peus a terra (que el seu pare li ha cantat, juntament amb la tv, des de ben petit, jajaja).
Nostà mal, no?

Montse ha dit...

També s'hi val, Joana! com també s'hi val una foto dels teus nens quan tenien aquestes edats! (ara et faré buscar pel bagul dels records, hehehe)

Montse ha dit...

Carme, les fotos d'en Guillem - ja t'ho vaig dir- són precioses (bé, en realitat el que és preciós és ell!!!)

Em sembla, Carme, que és molt bo per ell que li cantis i/o que li facis escoltar cd's. L'important és que es familiaritzin amb la música, que no els deixem a part.

Un petó.

Montse ha dit...

Paseante, per què no m'envies una foto teva de quan eres petitet? ÔÔ

ep, que ho dic seriosament, eh?

bé, si en tens alguna dels nebots que estiguin d'esquena, també val ;)

Montse ha dit...

Violeta, haurem de posar partitura i no deixar-lo picar, sinó fer que toqui suaument :)

La sintonia del telenotícies? jajajaja! és com el seu pare, ja t'he explicat moltes vegades que ell ballava amb el ritme del peix fregint-se a la paella!

Anònim ha dit...

montse...

m'has fet recordar quan l'aicard era molt petit...

posava l'aparell de música a terra i ell s'assentava al davant i es movia escoltant la música, com si li agradés notar les vibracions tan a prop.

ahir, caminàvem junts per una plaça on hi ha un trosset de camí de fusta: ell, per damunt de la fusta, i jo, pel paviment de formigó. només se sentia el soroll del seu caminar, pim-pam-pim-pam... i vaig saltar dins d'aquell ritme, fent un bot amb un peu i l'altre, de pressa, cada vegada que ell feia la quarta passa, de manera que fèiem: pim-pam-pim-pata-pam! pim-pam-pim-pata-pam!

i saps què? quan l'aicard va arribar al final d'aquell camí de fusta, abans de sortir-ne, seguint aquell ritme, va ser ell qui, tot content, va fer l'últim "patapam!", ell sol.

t'ho explico perquè m'hi has fet pensar... i és que amb qualsevol cosa podem fer una mica de música, i ells xalen, i natros també.

una abraçada, montse

Trini González Francisco ha dit...

Jo t'he enviat la foto del nostre nino de la casa. Els meus fills eren una preciositat (i encara ho són ais...!), però ja en tenen 20 i porten barbeta de xotillo. Trobo que desentonarien una mica amb la resta.
XDD

Montse ha dit...

Iruna, per què no m'envies una foto de l'Aicard i de la Sara? m'encantarà conèixer-los!
Com també m'agrada que et passegis per aquest blog, que encara no sap massa bé a on anirà a parar... de moment, ens hi trobem poquets i ben avinguts, espero que creixi amb el temps. Benvinguda.

p.d.- saps què? m'hauria encantat ficar-me dins el vostre ritme, pim,pam,pim,pam,patapam, pim-patapam! segur que era preciós!

Montse ha dit...

Trini... em fas pensar que... però potser a ells no els agradria... podríem fer dos posters, un dels ninos petits i un dels ninos grans, hehehehe! no sé, no sé, a tu què et sembla?

De moment només tinc en Martí, en Guillem i en Ramon! Tres preciositats.

A veure qui més s'anima!