dijous, 20 de novembre del 2008

Una mica de teoria?

imatge d'internet


Halliday, als anys 70, va fer una anàlisi completíssima, després de fer un estudi amb les produccions verbals del seu fill Nigel, a partir dels 9 mesos. Ell va adoptar el punt de vista funcional, segons el qual, ell considera que ja hi ha llenguatge a partir del moment en què es donen expressions significatives. Ell estudia el sistema lingüístic infantil abans que apareguin les paraules o les estructures del llenguatge adult.

La seva anàlisi marca tres fases, avui parlem de la primera d'aquestes fases, que va dels 9 mesos als 16 i 1/2, on comencen a aparèixer significacions. Diu que això comença a succeir cap als deu mesos i mig, ja que als 9 mesos, les vocalitzacions de Nigel encara es troben en el període prelingüístic. Ell troba, en el periode mencionat, aquestes quatre funcions:

- Instrumental (lús del llenguatge per a satisfer els seus desitjos. Normalment queda clar el que vol a través del context)

- Reguladora (Intent de modificar la conducta dels que l'envolten. Per exemple, fent que li donin menjar o que el canviïn o que l'agafin)

- Interactiva (S'estableixen i es mantenen contactes amb allò que és interessant pel nen)

- Personal (el nen expressa la seva pròpia individualitat i autoconsciència)


Extret de "El desarrollo de la comunicación en el niño", d'Humbert Boada.

Anthropos.Editorial del Hombre

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que difícil em sembla delimitar bé, quan es dóna una expressió significativa!

el paseante ha dit...

T'estàs convertint en una àvia professional :-)

Montse ha dit...

Si, Carme, jo admiro veritablement aquests que han estudiat el desenvolupament del llenguatge: és fascinant!

Montse ha dit...

Paseante, és que el tema m'encanta, apart de la vocació d'àvia, ep!