Això si que és important!

El tercer

El blog continua sense un títol definit, però aquesta tarda ha nascut el nostre tercer nét. Es diu Nil i estem molt contents.

Ja em podeu felicitar!!

(imatge trobada a la xarxa)

Sense títol

Fa molts dies que no dic res, ho sé...

Ja no sóc una àvia primerenca, que fa quatre anys que sóc àvia, un i mig que sóc biàvia i a l'octubre seré quatri-àvi.

A saber:

per l'octubre naixeran un nen per part d'un fill i una nena per part d'un altre fill.


Així doncs, cal buscar un altre nom per aquest blog o callar per sempre!

Em podeu felicitar, però: que la vida continuï esclatant malgrat crisis i mals rollos és bo, molt bo. Vol dir que res no ens pot aturar!

I des d'ara fins al setembre s'accepten títols nous, a veure qui me'n suggereix algun de ben... bonic? apropiat? divertit? engrescador?...

A veure si la creativitat general està a l'altura de les circumstàncies i tampoc no es deixa vèncer per crisis i mals rollos...

imatge de google

Petita primavera

Hi ha una manera millor de passar un diumenge al matí?

Avi, volem portar el Blauet!

D'aquest micro-paisatge n'ha sortit un conte. Se l'ha inventat en Martí!! Un conte preciós que haurem de transcriure (ja ho farem)

QUATRE ANYS!

D'aquí...

Fins aquí... han passat quatre anys!

PER MOLTS ANYS, MARTÍ!

Titellaires en procés de creació

Hem de fer bocins de paper de diari. Concentrem-nos bé!

Ara hem de remenar bé la  cola amb una mica d'aigua i anar-hi afegint bocins del paper que hem estripat

Hem fet una estructura amb un tros d'ampolla d'aigua, que hem omplert d'arròs perquè aguanti bé. El cap del nostre titella, de moment, és un mitjó ple d'arròs, aguantat amb el cartró d'un rotlle de paper film (que és més llarg que el de paper de water, més dur, i més pràctic)

L'àvia va modelant el cap i en Martí s'hi fixa bé, perquè després en fem un altre, una mica més petitet, que modelarà ell.

Una vegada sec i sense pintar, fa una mica de iuiu. Encara no sabem si serà "nen o nena". L'àvia diu que pot ser una princesa, en Martí diu que una bruixa. Potser una titella una mica "hippie", ho veurem al final

de tot.

Primer pla.

... quinze dies més tard, encara està en procés, perquè la trobem trista i diu l'àvia que li canviarà la fesomia, a base de pintar-hi a sobre, perquè no sembli tan tristoia. A més, encara li falta el vestit i les mans... però fer un titella "a hores" no és fàcil, sobre tot quan hem de fer taaaaaaaaaaantes altres coses!

És divertit, però, eh?

El titella petitó encara és un projecte de titella: el seu caparró no és un mitjó sinó un bocí de mitja de l'àvia i encara l'hem de pintar! (tampoc no sabem si serà nen o nena, ja es veurà)

Vygotski a la pràctica

-Àvia Montse, juguem amb les lletres?
- I tant! - vaig a buscar la capseta de les lletres (un abecedari de lletres de fusta de colors diversos que vaig comprar al caprabo per dos euros, ficat en un tupper)... una de les millors "joguines" per a un infant assedegat d'aprendre.

- La M, la A, la R, la T, i la I. Mira, àvia: MARTÍ (fins i tot li posa l'accent, fent-lo amb una altra I)
- I si juguem a canviar l'ordre de les paraules? Fem-ho?
- Si! Mira, si li afegeixo una A, diu MARTINA.
- I si li trec les quatre darreres lletres? què queda? Mira-ho!
- MAR. Mar! Com la Mar! I el mar! I si li posem una A al darrere, àvia?
- A veure?
- MARA. Com la mare!
- Si, el que passa és que hi ha alguna lletra que ens enganya una mica, per això, quan volem dir "mara", hem d'escriure MARE, amb una E al final, així, veus?
- Si, és igual que quan poso VIULETA, que no puc posar la U sinó la O, perquè la U ens enganya una mica!
- Exactament. Molt bé, continuem jugant?

- M'escrius la paraula PARAULA?
- Si, mira: PARAULA.
- Més coses!

Poso una P. Què podem posar, amb aquesta P, Martí?
- PA. Pa!
- D'acord. I si ara posem la P al mig d'una paraula? què podríem escriure?
- APU. Apu! (el nom del seu gos)
- OK! I ara posarem la P al darrere de la paraula. Què podem escriure, que acabi amb P?
- TAP. Tap! per tapar!
- Si senyor, xoca-la!
- Mira, àvia, ara poso una P i li faig una pota, així... mira, ara és una R!
- Què podem escriure, amb la R? pensem
- Pensem... hmmmmm... RAMONA! la Ramona!
- Siiiii, la Ramona, molt bé!

(no sé per què, vam acabar estripant el paper, com es pot observar a la imatge; llàstima...)
etc,etc,etc...
etc..etc...etc...

Sr. Vygotski, el meu nét es trobava en la "Zona de desenvolupament propera", en aquest moment. Calia aprofitar-la, tal com fan els seus pares  amb tot l'amor del món, per fer que en Martí sigui el nen més feliç del món mentre juga i aprèn, mentre aprèn i juga, mentre es sent estimat i mentre estima sense fre...

Gràcies, Sr. Vygotski.Per sort, aquesta vegada no m'he d'examinar de les seves teories, ni de les del Sr. Piaget...