dissabte, 22 de maig del 2010

L'àvia ja no és primerenca.

Aquest blog va néixer per plasmar una il·lusió.

La il·lusió continua, però ara ja ha esdevingut privada, per això penso que no té massa sentit continuar escrivint aquí.

Vaig vivint el dia a dia del meu nét i al mateix temps vaig descobrint velles maneres renovades, o noves maneres que ja existien però que ara són interioritzades per aquells que un dia van ser els nostres fills petits i que ara són els nostres fills grans que ja són pares i mares al seu torn.

Ara m'embolicaria massa, si continués, per això prefereixo no continuar.

Aquí queda, doncs, el testimoni d'una àvia primerenca, que ja no ho és (primerenca)

Estem esperant un altre nét, així que no descarto començar un altre blog, que potser haurà de tenir un altre nom, encara que continuï plasmant il·lusions.

Gràces, de tot cor, als que l'heu anat seguint.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Àvia senzilla i amorosa

Arribo de la piscina amb bon gust de boca. Avui a les escoles és festa, perquè allarguen la festa del Carnaval fins al dilluns, ja fa uns quants anys que es fa, això. Bé, la qüestió és que a la piscina, en aquesta hora, sempre hi ha molta gent gran i avui, un parell d'avis, s'havien emportat les seves nétes.
Quan m'he anat a dutxar, una de les àvies estava entrant a les dutxes amb la seva néta, una nena de sis o set anys. La nena portava tres o quatre trenetes al cap, segurament, residuus de la disfresa d'ahir (potser anava d'avatar?) bé, tant li fa, jo no ho sé, de què anava disfressada, la qüestió és que les trenetes la molestaven i quan s'ha tret la gorra de natació la iaia li havia de desfer  les trenes perquè calia rentar-se el cap. Hauríeu d'haver vist l'amor i la paciència amb què la iaia li desfeia cada trena. Jo les sentia parlar i no podia deixar de somriure.
- yaya,  no me haces nada de daño
- es que voy despacito, mujer, así no duele
- cuando me lo hace mamá si que me hace daño
- porque mamá va deprisa para poder ir a trabajar para tener dineros para cuidarte, hijita
- pues yo quiero que me lo hagas siempre tú, yaya

la conversa anava més o menys per aquest camí, fins que l'àvia - que devia ser la mare de la mare - li ha explicat que la mama havia d'anar a treballar per ajudar a l'economia familiar, que estem en temps de crisi i tothom ha de contribuir, sinó... blablabla.
La nena l'escoltava amb atenció. Quan ha acabat el discurs - jo ja sortia de la dutxa i elles encara estaven amb les trenes - la nena li ha preguntat alguna cosa sobre la manera de funcionar de casa seva i l'àvia, amb una paciència infinita, ha deixat els seus pares a dalt als núvols, fent que la nena se sentís protegida, estimada i volguda.
Encara he tingut temps, mirant entre els abrics mentre em posava el desodorant i la hidratant, de veure la gran abraçada que li ha fet quan ha acabat de desfer-li les trenes. Llavors s'han ficat, entre rialles, a la dutxa. I les sentia riure mentre - suposo- l'àvia li posava el xampú i li rentava el cap i ...

quant d'amor hi havia en aquella dona!
i en aquella nena!

jo quan sigui gran vull ser com ella...

 

imatge de google (http://farm3.static.flickr.com/2198/1814851669_35cb068329.jpg)

dimecres, 3 de febrer del 2010

Un altre poema

Poema de Carnaval

Seràs un rei,

seràs un mag,

seràs princesa

o madelman.

Seràs protagonista

d'una entitat bromista

dissimulant la teva essència,

tenint al món nova pressència.

Seràs fantasma,

o un gat amb asma,

fada amb reialme

o dibuix de manga,

seràs un rei,

seràs un mag,

seràs princesa

o madelman.

Isabel Barriel
______________________________________________

diumenge, 31 de gener del 2010

Un poema per en Martí

Llegeixo Óssa Major, d'Olga Xirinacs i trobo, Martí, una sèrie de poemes que algun dia et llegiré.


Com aquest, de la sèrie Marina.




La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.


imatges de google

dissabte, 30 de gener del 2010

En Martí ha fet dos anys

El 26 de gener en Martí va complir dos anys.
Ell ha estat el causant de la metamorfosi que han experimentat els seus pares i també de la que hem experimentat els avis, i  parlo per nosaltres, els avis paterns.

Podria fer una gran filosofada i estendre'm tot el que volgués i més, però només diré dues coses:

Per molts anys!!!!

i

Gràcies, Martí!!

imatge de google

dimarts, 19 de gener del 2010

Fent d'avis...


Feia molt de temps, que la casa no quedava així. I ja tocava!


No hi ha res més apassionant ara mateix que ajudar l'avi a fer magdalenes!


Ben concentrats tots dos...

Hem de remenar bé!



I mentre les magdalenes són al forn, pensem a què volem jugar!




I finalment inclourem la Taca en el joc; és molt més divertit!

Decididament, fer d'avis pot ser una activitat excepcional!

dimecres, 13 de gener del 2010

Un premi

Fa uns quants dies ens van concedir un premi blogaire que em va fer molta il·lusió, però per causes de feina, no sempre puc atendre tots els blocs en els que particpo i aquest ha quedat una mica enrere. El premi en qüestió ens l'ha donat el blog "El racó dels nens".

Moltes gràcies!



Se li ha de donar a cinc blogs que no surtin a Creativonline , jo li donaré a: