Avia tabalot!!

Martí + Apu + part del pare (a casa els avis)


Ahir a la tarda vaig fer d'àvia!

imatge de google (Maitena)

La Violeta havia de fer un treball a l'ordinador i en Martí i jo vam estar un parell d'hores jugant per la casa. Va ser molt divertit, en Martí i jo ens vam arrossegar, vam cantar, vam saltar, vam ballar, vam jugar amb l'Apu i amb l'Antoniu (el gos i el gat respectivament), vam posar trenta vegades la musiqueta del pianet, vam encendre i apagar els llums, vam assenyalar, vam denominar, vam riure, vam fer veure que ploràvem, ens vam fer pessigolles...

i la Violeta va acabar amb un mal de cap de aquí te espero!

imatge de google, retocada

I és que ja se sap: les àvies i els néts atabalen molt als pares!

Entre nosaltres: espero que em torni a demanar que vagi a fer d'àvia. Prometo amagar el pianet i parlar xiuxiuejant, cantar fluixet i no saltar gaire!!!
I encara tinc una idea més: quan hi vagi li portaré una capsa de Gelocatils mega-plus!

imatge de google

Els nens creixen i ja és primavera

Volia fer un poster. Però per fer-lo es necessiten unes quantes coses: la primera, temps. La segona, paciència. Jo no em distingeixo especialment per la meva paciència, tot i que gairebé sempre que he començat alguna cosa, l'he acabat. Però això és diferent: no sé d'on treure el temps per "perdre", ja sabeu que darrerament vaig molt de bòlit, per circumstàncies que no sé si vénen al cas.

La besàvia d'en Martí - la meva mare- no està bé i estic força desbordada.

La primavera m'altera, però no pas com a la resta de la gent - digueu-me rara- a mi sempre m'ha afectat negativament, la primavera. Em costa adaptar-me a l'arribada del bon temps i sempre he portat millor l'anada de la calor al fred que del fred a la calor.

Com que m'hi he posat moltes vegades des que ho vaig dir i no me'n surto, aquí poso les fotos dels nens i nenes que em vau anar enviant. Us agraeixo el vostre interès i em comprometo a no fer propostes que després no pugui complir.

Una abraçada primaveral a tots... atximmm!

Els nens de les fotos (noteu que només hi ha una nena) ja deuen estar fent la mili!!

Hi sóc, però no funciono...

tornaré,
necessito respirar.

E la nave va

imatge de google.

L'àvia continua per aquí, llegint els vostres comentaris, pensant sobre tot el que aneu dient, buscant informacions diverses de gent diversa sobre la criança dels fills, pensant que hi ha coses que tornaria a repetir, i també pensant que hi ha coses que no tornaria a fer mai més. És llei de vida: ens equivoquem molts cops, però n'aprenem, de l'experiència. Hi ha altres coses que fem molt bé, però que les generacions que ens segueixen no veuen amb bons ulls. Tot plegat, la vida mateixa.

Mentrestant, les joves mares es comuniquen les seves experiències, els seus neguits. Discuteixen els seus punts de vista, però amb respecte. I les joves àvies ens mirem virtualment i ens diem que la vida continua i que sempre serà igual i sempre serà diferent.

I en Martí ja camina i probablement en Guillem també, i l'altre Guillem se'ls mira, somrient, i en Dídac ja gateja, i l'Alexandre mama cada dia més. En Ramon explica, als seus companys d'escola, que té uns amics molt petits que es van fent grans. La Sara balla i l'Aicard canta, i els petitons s'ho miren i també somriuen.

I les joves mares intenten que el nostre món sigui millor i les joves àvies pensem quina utopia, però pensem que val la pena intentar-ho, que nosaltres, a la nostra manera, també ho vàrem intentar.

E la nave va.

I les besàvies van fent catúfols... i les hem de cuidar, perquè són les que ens han donat la vida a les joves àvies. I patim.

patam.

Patum.

E la nave va.