dijous, 2 de juliol de 2009

Parèntesi

Ahir a la tarda vam arribar a Blanes. Vam venir per passar uns dies, veure en Martí, i, evidentment, tots els fills i la besàvia i també per resoldre alguns temes de salut. El primer que vam fer va ser passar un momentet a saludar la Violeta i en Martí - en Jordi era a la feina- i vam descobrir un Martí que ja sap dir el seu nom, que ja sap quants anys té, que no para quiet investigant-ho tot i ensenyant-nos tot allò que atrau la seva atenció. Tot això ja ho feia, quan vam marxar (excepte dir el seu nom) però ara ho fa "amb coneixement de causa". No faré cap referència a cap mena de teoria.
A la teoria vital em remeto: una mare i un pare, acompanyant el seu fill en la trajectòria - de vegades dura, de vegades dolça - de la seva vida.
No diré que em va caure la bava. Només que vaig tornar a al·lucinar.
Aquí deixo un video perquè se'l miri en Martí. A veure si li agrada. Quan sigui gran ja parlarem de simbolismes i significats. En aquest moment, que es diverteixi i prou!