dilluns, 2 de febrer del 2009

Mentre mirem el tennis...


"Com que m'han tret el comandament de la tele, que era el que jo volia, no em deixen tocar les espelmes, que m'encanten, i a mesura que m'hi acosto em treuen del davant l'aigua del gos, el menjar del gat i la petita escultura de l'entrad, que són els millors tresors per jugar... doncs m'hauré d'entretenir amb els diaris... i amb la funda de la càmera de fotos! "

Es veu que aquest noi juga molt bé amb la pilota petita, perquè estan tots esverats i contents, mirant-lo!

7 comentaris:

Iris ha dit...

jajajajajaja el Guillem fa el mateix!!!! Li encanta tocar la tele i el comandament !!

Anònim ha dit...

Vaja!
Al Joan petit..igual!
Però ara s'ha aficionat a obrir llums(tancar no arriba),obrir el calaix de la roba i destapar la caixa dels mitjons,baixar les persianes dels balcons...i obrir la porta del congelador!!!
Ai,ai,ai!!!

Anònim ha dit...

jejejejejeje

La Laia ja està en un altre "punt" Obre ella sola el DVD i hi posa el que li interessa (si li deixem claR! uffffffffff)

Que guapo està!

Montse ha dit...

Vols dir, Iris, que no és que els encanta en Nadal? ;)

és broma. Els comandaments els porten bojos, com als seus pares "abans" els portaven bojos els comandaments de la cuina o el telèfon (fix, que encara no hi havia mòbil)

i és que en el fons, tots som tan diferents i tan iguals!!!

Montse ha dit...

Evonica, obrir calaixos i buidar-los és la primera etapa. Més endavant també ho "endreçarà" tot, a la seva manera, és clar! ;)

Montse ha dit...

ufffffff, Marta, vigila amb aquelles pelis que no vulguis que vegi :)

ep! em refereixo, evidentment, a les pelis de guerra i violència!

Una abraçada.

Sàlvia ha dit...

Montse, quan vaig ficar al blog aquest poema de Gonzalo vaig pensar en tú i en el teu blog. Un poema que parla dels avis i els seus sentiments.

Dona-li una miradeta, superavia:

http://bibliopoemes.blogspot.com/2009/02/naix-un-avi-poesia-en-homenatge-als.html

Besadetes