diumenge, 1 de febrer del 2009

L'experiència de la Carme

Imatge: dibuix de la mateixa carme. No m'he atrevit a manllevar-li una foto amb la seva filla on està realment guapa, en tot cas, Carme, si tu em dones el teu permís, la penjaré.

L'experiència de la Carme

Explicar l'experiència del naixement dels fills és a la vegada engrescador i difícil no sé si m'enrotllaré massa.


Quan va néixer la meva filla, vaig anar a la clínica en trencar aigües, però encara no havia tingut cap contració.


A mi m'havien proposar fer-me l'epidural i em va semblar bé.Va ser un part llarg i lent ja que vaig estar des de la primera contracció a la clínica i com tu bé dius, Montse, allà ja no et deixen bellugar i t'estan controlant tot cads 5 minuts.


Va ser una llarga nit, però tot anava bé i jo estava força tranquil·la malgrat les hores. Crec que també em van posar l'oxitocina acostumada. Quan estava a punt de néixer ja era al matí, va sortir al punt de les nou d'un dilluns i deu serr per això que sempre ha estat una pencona. Tant bon punt em van posar l'epidural em va marxar el dolor; m'hagués quedat adormida de tan cansada, però jo sí que podia empènyer i això em va obligar a no adormir-me. Va sortir amb ventosa - és veu que costava - i amb el cap com un cogombgre d'allargassat. També me la van dur neta i polida i endreçada, una bona estona després que hagués sortit.


Clar que hagués preferit tenir-la pell amb pell, però vestideta igualment era un gustet tenir-la als braços.Crec que l'epidural té aquest avantatge sobre el pentotal: hi ets... encara que estiguis esgotada hi ets.


El segion part va ser una mica menys llarg, però va ser la repetició de la jugada, va ser força semblant. Jo no estrava tant cansada. Crec que el vaig viure més intensament, ja sabia de què anava i podia viure'l millor. Però hi ha una cosa que no va acabar de ser com hauria de ser... i és que et sents com anul·lada.


Et fiques dins d'un protocol i si no ets molt tossuda i tens les idees molt clares del que vols... (cosa que no era el meu cas, jo sóc més aviat massa adaptativa) ells van a la seva i tu no tens re s a dir, tot el que no hagis parlat o pactat abans, en aquell moment ja no val.Com en totes les coses importants de la vida, he de reconèixer un cop més que he estat afortunada.


Ai! em descuidava de dir que el meu fill, el segon, va nèixer en dissabte i cap a les 11 del matí, i potser també deu ser per això que és un artista, un somiador i que s'acostuma aprendre la vida molt més en calma, sense estressar-se. :)


La Carme amb la seva filla.

3 comentaris:

david santos ha dit...

Lindo niño!
Ahora tenemos que ter Dios siempre a su lado.
Abrazos.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, gràcies per posar la meva experiència, encara que m'hagi agafat la mandra de corregir tots els errors que hi ha... i sí, si vols pots posar la foto, cap problema.

Anònim ha dit...

Em sembla que la Montse vol que fem "teràpia de grup".;)))
I la veritat és que és molt agradable llegir les vostres experiències i emocions al ser mares.Seguim?