dimecres, 31 de desembre de 2008

dimarts, 30 de desembre de 2008

Petit homenatge al poeta Joan Brossa (1919-1998)


El nostre gran artista de la poesia visual. Als nens i nenes els agrada, en dono fe. Com a mestra, m'ha servit en més d'una ocasió, per aprendre a estimar les paraules, jugant amb elles. Si voleu més informació us deixo unes webs:





El secret consisteix, només, a saber mirar.
Joan Brossa

diumenge, 21 de desembre de 2008

BONES FESTES

(Clica al regal)
D'aquest cap de setmana em guardo a la capseta dels somnis realitzats el moment en què la Violeta i jo vam cantar una cançó a dues veus mentre li fèiem moxaines al Martí. S'estava quiet quiet , ens mirava amb els seus ullassos i somreia. Aquests moments reforcen per tota una vida.

Aquesta és la Nadala que van cantar els nens i nenes a la meva escola, per desitjar un Bon Nadal als pares i familiars que van anar a veure'ls. Em va agradar molt, per això l'he buscat i us la deixo aquí, perquè us acompanyi durant aquests dies.
MOLT BONES FESTES!


diumenge, 14 de desembre de 2008

Néts, nétes i altres variacions

Estimats avis, àvies, mares i pares, oncles i tietes, padrines i padrins:
Us faig una proposta. Per què no m'envieu una foto del vostre fill, filla, nét, néta, nebot o neboda, afillat o afillada... o el fill o filla, nét o néta, nebot o neboda del vostre company o companya?
ostres, quina manera de complicar-se la vida amb el llenguatge, quan tot podria ser tan fàcil com dir...
M'envieu una foto dels nens petits de la família? (ep, els de 18 anys i superiors no valen, eh? vull dir nens i nenes de ... posem 0 a 12 anys?) va! intentaré fer-ne un poster.
Per cert, ahir vaig assistir a una xerrada a l'Espai familiar que ha muntat la Violeta amb en Miquel, com a membres fundadors, però que en realitat es nodreix d'unes quantes famílies amb moltes ganes de fer les coses ben fetes, que busquen la veritat - tot i que costa molt de trobar, la veritat!- i que, de moment, en aquesta recerca, gaudeixen plegats. És una iniciativa molt maca. Des d'aquest humil blog, els felicito a tots!
La xerrada d'ahir, impartida per Núria Gibert, anava de la música en família, de com introduir la música en els nens petits... va ser molt i molt interessant.
Vet aquí dues propostes:
1) Els que ho desitgeu, envieu-me una foto al meu email.
2) M'expliqueu com us ho feu, per fer viure la música als vostres nens i nenes?


video: http://es.youtube.com/user/femmusica

dijous, 11 de desembre de 2008

Un somriure


No hi ha millor regal per un dia qualsevol que aquest somriure.

diumenge, 7 de desembre de 2008

Més sobre llenguatge

imatge de google

Sento una conversa per la ràdio. Més que una conversa, és un monòleg. El presentador parla d'aquell llenguatge una mica afectat que els adults fem servir sovint quan parlem amb la mainada. I parla d'aquesta afectació com si fos un error, com si el nen petit que ens escolta es digués a ell mateix: es pensen que sóc "tonto".


Jo vull aclarir un parell de coses. Parlar a un infant com si no et pogués entendre és un error, si. Parlar-li amb aquell llenguatge que en diem de drap, fent servir eufemismes i pronunciant malament les paraules expressament perquè ens sembla que fa més gràcia, també ho és, un error. Més que res, perquè és cert, que els infants no són "tontos". Fins aquí, d'acord.

Però , atenció: aquell to de veu lleugerament afectat que fem servir, no és una altra cosa que una manera natural d'atraure la seva atenció. Està relacionat amb la funció de requeriment, és a dir, amb quan volem que el nen ens presti atenció, i que depèn, moltes vegades, de l'èmfasi que posem en el missatge: el to de veu, l'expressió de la cara, el llenguatge no verbal...

O sigui que, atenció, no ens confonguem:
Parlar a l'infant com si fos tonto, NO.

Impostar lleugerament la nostra veu per captar la seva atenció, acompanyant-nos del llenguatge no verbal SI.
És el que el nen està esperant, a nivell inconscient. I compleix una funció important.
Atenció!!! Estic parlant de NADONS!!!! De nens molt petits que encara no tenen llenguatge pròpiament dit.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Sóc aquí, eh?



Després d'uns dies silenciosos, demà tornaré amb una micona més de teoria i alguna foto nova que m'han enviat d'en Martí... amb això de les noves tecnologies, els avis i àvies del món tenim una gran quantitat de fotos dels nostres néts, però a l'hora de la veritat no les podem ensenyar si no som davant de l'ordinador! a veure si faig un cop de cap i n'imprimeixo algunes, perquè quan em troben i em diuen "portes alguna foto d'en Martí?" em poso vermella vermella i dic... "les tinc totes a l'ordinador".


Encara hi ha qui no ho entén, aix...


deia que he estat uns dies en silenci en aquest blog, perquè com que tinc l'altre... allà és on m'explaio. Aquest és més... íntim? més recollidet? més, com us ho diria? una mica menys esbojarrat! per això, de vegades, m'ajuda més romandre uns dies silenciosa.