divendres, 28 de novembre de 2008

Bombai: 125 morts, més de 300 ferits...

Estimat Martí:
Em sap greu que hagis de viure aquestes coses, però aquí estan. Escolta aquesta cançó, "Picu-pau". A part que és preciosa, és tot un himne dedicat a la pau. Algun dia ho entendràs.

Això no és una cançó de bressol, però podria ser-ho!

dissabte, 22 de novembre de 2008

Com li agrada, la música!

En Martí, concertista.

dijous, 20 de novembre de 2008

Una mica de teoria?

imatge d'internet


Halliday, als anys 70, va fer una anàlisi completíssima, després de fer un estudi amb les produccions verbals del seu fill Nigel, a partir dels 9 mesos. Ell va adoptar el punt de vista funcional, segons el qual, ell considera que ja hi ha llenguatge a partir del moment en què es donen expressions significatives. Ell estudia el sistema lingüístic infantil abans que apareguin les paraules o les estructures del llenguatge adult.

La seva anàlisi marca tres fases, avui parlem de la primera d'aquestes fases, que va dels 9 mesos als 16 i 1/2, on comencen a aparèixer significacions. Diu que això comença a succeir cap als deu mesos i mig, ja que als 9 mesos, les vocalitzacions de Nigel encara es troben en el període prelingüístic. Ell troba, en el periode mencionat, aquestes quatre funcions:

- Instrumental (lús del llenguatge per a satisfer els seus desitjos. Normalment queda clar el que vol a través del context)

- Reguladora (Intent de modificar la conducta dels que l'envolten. Per exemple, fent que li donin menjar o que el canviïn o que l'agafin)

- Interactiva (S'estableixen i es mantenen contactes amb allò que és interessant pel nen)

- Personal (el nen expressa la seva pròpia individualitat i autoconsciència)


Extret de "El desarrollo de la comunicación en el niño", d'Humbert Boada.

Anthropos.Editorial del Hombre

dimarts, 18 de novembre de 2008

Bona nit

Buscava una cançó de bressol i he trobat aquestes dues petites joies...

Bona nit!




dijous, 13 de novembre de 2008

Petit parèntesi

He estat dos dies sense poder connectar per problemes amb la línia telefònica. Demà de bon matí marxem i seré fora fins dilluns al vespre. Prometo respondre-us a tots i a totes, ara ja se m'ha fet tard...
Avis i àvies, pares i mares, fills i filles, néts i nétes... sigueu una mica dolentots (és molt més divertit!)



Deures per aquests dies: De veritat creieu que aquest tipus de dibuixos són antipedagògics? ÔÔ

dilluns, 10 de novembre de 2008

Eixugueu-me la bava si us plau!

En Martí gateja per tota la casa i ens fa trencar de riure, però al mateix temps s'ha de vigilar perquè no es faci mal donant-se cops. De vegades protegim la tauleta de vidre gruixut amb "porexpan", als seus pares els fa gràcia, no recorden que, fa molts anys, ells alguna vegada es van fer mal en situacions semblants. I nosaltres els expliquem que som la darrera generació de les "gorres de cop". Algú se'n recorda, dels barrets de cop?



Després, en Martí es dirigeix cap allà on sap que hi ha la planta per tocar la terra. (Ho sap?) Jo penso que no solament ho sap sinó que recorda perfectament on és cada vegada que ve a casa nostra. Quan tanquem la porta perquè no s'hi acosti encara no diu res, només ens mira, gira cua i se'n va a explorar altres terrenys. Algun dia ens preguntarà "per què no em deixaveu tocar la planta?"

Tant de bo tinguéssim un jardí.
Un dia, ell potser tindrà un jardí i podrà tocar la terra sense perill de ratllar el parquet!


Hem d'adaptar les cases als nens o els nens a les cases?

Sigui com sigui, en Martí ens fa a tots una mica més feliços!

dissabte, 8 de novembre de 2008

Música i pel·lícules

Tres cançons amb ritme per als nostres petitons. Independentment de tot el que es digui... reïvindico les pel·lícules de dibuixos de tots els temps. Hi ha veritables joies!



Los Aristogatos (jazz)



El llibre de la Selva (Marxa dels elefants)



The lyon king

dijous, 6 de novembre de 2008

Des d'uns altres ulls

Imatge de Google

Quan vaig acabar magisteri tenia 18 anys. Em van posar dins d'una aula amb 48 nens i nenes de P5 i em van dir: fes-t'ho com vulguis, però des del setembre al juny han de sortir tots llegint.

Vaig al·lucinar, però em vaig espavilar per fer-ho. Van sortir tots llegint, però si jo ara pogués rectificar alguns dels meus mètodes amb aquells dos o tres nens i nenes que els costava més que als altres, ho faria sense dubtar-ho ni un moment. Bàsicament, era una mestra cridanera, com una mena de sergent de cavalleria. Els nanos anaven a toc de pito i jo no em sentia satisfeta.

Em vaig apuntar a fer psicomotricitat. Alguna cosa va canviar en mi i en la meva manera de fer, però no l'essència. Jo hi patia. Però eren altres temps.

Recordo que els divendres els deia "ja sabeu, nens, que demà és dissabte i que el que no vulgui venir que no vingui". Els dissabtes, normalment, hi havia força absentisme i només venien 23 o 24 nens. El dia que més, podien ser uns 30.

El dissabte era el dia que jo respirava, a l'aula! Repeteixo: eren altres temps i deu nos en guard que ens haguéssim queixat perquè teníem massa nens!

Quan vaig ser mare vaig canviar bastant la meva manera d'enfocar les classes. Només havien passat 5 anys des que havia començat a treballar com a mestra, però a mi em semblava una eternitat i llavors ja vaig començar a rectificar "maneres". No cridava tant, els tractava amb una altra mena de consideració. Quan algun nen o nena no aprenia, intentava -com a mínim- preguntar-me per què. O canviava de mètode de lectura amb ell o amb ella. No sempre triomfava, però em sentia millor per dintre.


Ara que sóc àvia i després de molt de temps d'estar allunyada de les aules com a tals - jo només veig els nens d'un en un o faig observacions dins l'aula, però no en sóc la tutora- Ara que sóc àvia, deia... he contret la síndrome d'Estocolm. Em poso al costat dels nanos (sobre tot els de P3) i em miro de cua d'ull la mestra quan crida o quan rondina i somric quan està contenta amb els nens i quan els parla amb aquella dolçor que es mereixen o els fa una carícia.

Com canvien les perspectives, eh?



dimarts, 4 de novembre de 2008

Comunicació, interacció

Imatge de Google
"Entre els quatre i els sis mesos de vida apareixen nous canvis en el desenvolupament dels nens i nenes. Les possibilitats que té l'adult de mantenir interaccions cara a cara com les que mantenia en els mesos anteriors decreix de manera important. Al contrari, l'interès del nadó pels objectes del seu entorn físic, augmenta notablement. L'adult, d'acord amb l'interès del nen o nena, modifica també les seves conductes, convertint allò que, fins el moment, era una relació entre dos, en "triangle", al qual incorpora els objectes de la realitat immediata. És el moment en què les interaccions entre nadó i adult es diversifiquen, deixant d'estar limitades a tenir cura del nadó, i s'incorporen jocs de diversa naturalesa."

Ignasi Vila: Adquisición i desarrollo del lenguaje. (Traducció pròpia)
Ed. Graó (Biblioteca del maestro)
------------------------------------
A quina edat vau començar a veure intencions comunicatives en els vostres nadons? Per què creieu que ho eren?
Penseu que la intenció comunicativa dels primers balboteigs que es dóna per part de les figures parentals (pares, avis, oncles i ties, germans més grans...) és errònia?
Té el nadó ganes de comunicar-se o tenen els familiars ganes que el nadó es comuniqui, amb els primers balboteigs? Què en dieu?